.

lunes, 29 de septiembre de 2014

prueba html

<html>

<head>

<title="Patricia Cardenas">

</head>

<body>

<div>

Hola <i> AGM2 </i> </br>

Benvinguts al meu raconet </br>

Sóc la <strike>Jordi </strike> <b> Patricia </b>

</br>

</div>

</br>

<div>

<a href="#activitats">Vés a activitats</a></br>

<a href="#colors">Vés a colors</a></br>

<a href="#titulars">Vés a titulars</a></br>

<a href="#horari">Vés a l'horari</a></br>

</div>

</br>

<div>

<hr>

Aquestes són les meves pràctiques: </br>

<ol>

<li><a href="https://googledrive.com/host/0B4XvOzX7TE86NDdNaHZ3WmZHQU0/m2m8uf301pcardenas" target="_blank"> Activitat 1 m2m8uf301 </a> </li>

<li><a href="https://googledrive.com/host/0B4XvOzX7TE86NDdNaHZ3WmZHQU0/m2m8uf302pcardenas" target="_blank"> Activitat 2 m2m8uf302 </a> </li>

<li><a href="https://googledrive.com/host/0B4XvOzX7TE86NDdNaHZ3WmZHQU0/m2m8uf303pcardenas" target="_blank"> Activitat 3 m2m8uf303 </a> </li>

<li><a href="https://googledrive.com/host/0B4XvOzX7TE86NDdNaHZ3WmZHQU0/m2m8uf304pcardenas" target="_blank"> Activitat 4 m2m8uf304 </a> </li>

<li><a href="https://googledrive.com/host/0B4XvOzX7TE86NDdNaHZ3WmZHQU0/m2m8uf305pcardenas" target="_blank"> Activitat 5 m2m8uf305 </a> </li>

</ol>

</div>

<hr>

<div>

Aquests són alguns <font color="Orange">colors</font>:

<ul>

<li> <font color="red">vermell</font></li>

<li><font color="turquoise">turquesa</font></li>

<li><font color="blue">balau</font></li>

<li><font color="brown">marró</font></li>

</ul>

</div>

<hr>

<div>

Elements de text:

<h1>Títol</h1>

<h2>Subtítol</h2>

<h3>Titulet</h1>

<p>Paràgraf Paràgraf Paràgraf Paràgraf</p>

</div>

</hr>

<div>

Aquest és el meu horari:

</div>

<a href="http://www.facebook.com"> Pepito </a>

</body>

</html>

martes, 27 de mayo de 2014

uf4: correcció de textes

Correcció de textes

Correcció: conjunt d'operacions que se sotmeten l'original i les proves d'una obra lexicogràfica per a llimar els seus defectes, errors o errates.

Hi han dos tipus de correcció:

CORRECCIÓ D'ESTIL

Consisteix en revisar el text des del punt de vista gramatical que només pot encomanar-se a persones molt formades.
Es corretgeix les faltes de concordança gramatical, les impropietats, els barbarismes, les faltes d'ortografies, etc.

Corrector d'estil: respecta no només el pensament de l'autor, sinó l'expressió i les grafies qe aquest triï.
El corrector d'estil te com funció inherent la de seguir l'argument o missatge de l'escrit, única manera de trobar les faltes de propietat, els anacronismes, l'aplicació incorrecta o inadequada de certes veus o certs tecnicismes, etc.

Metodologia en la correcció d'estil --> exemples
- establir la grafia que ha d'utilitzar-se en l'obra lexicogràfica que es prepara, per exemple, període/periode.

- en les veures que tenen dues o més grafies alternats

- decidir si s'empra o no el present històric

- seguir la llista d'aurotitats o el llistat d'emtrades per a la grafia dels antropònims i els topònims , a fi d'unifica al llarg de l'obra.

- apuntar quantes dubtes li ofereixi el text per a la seva resolució posterior.

Si se substitueix una paraula, sintagma o frase per un altre, es ratlla aquesta amb una ratlla longiudinal i sobre ella, en la interlínia, s'escriu la nova.

CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA

És la d'esmentar les faltes tipogràfiques, verificar l'aplicació de les regles que s'hagin establert per a la composició i presentació gràfica del diccionari i comparar el text compost amb el de l'original per a evitar interpretacions errònies o sals en el text.

El corrector --> signes especials, anomentas signes de correcció que en general són internacionals.

SIGNES:

EJERCICIS A CLASE

jueves, 8 de mayo de 2014

Uf5: Obtenció de proves de color

NF 1.1: Realització de proves intermèdies de color. Tipus de proves digitals i limitacions en la reproducció del color:

Tipus de proves segons la seva utilitat

Procés de control de la reproducció --> s'obtenen les anomenades proves,

tenen com a finalitat visualitzar el treball amb l'objectiu de detectar errors i procedir a la seva correcció abans de passar a la següent fase de producció.

Segons la seva utilitat són:

-Prova conceptual o visual

Utilitzada per mostrar els continguts i distribució dels elements de la pàgina. Normalment són usats dispositius econòmics per a la realització d'aquestes proves , que tenen un baix nivell de fidelitat en la representació.

-Prova tipogràfica

Utilitzada per a proporcionar al client una mostra de la tipografia i també de la posició dels elements gràfics de les pàgines . Possibilita la correcdón tipogràfica i ortogràfica. En alguns casos s'identifica amb l'anterior.

-Prova d'imposició

Mostra la disposició de les pàgines o elements en el plec. Útil per comprovar el

perfecte casat d'aquestes en ser plegada el full de paper .

-Prova de contingut de color

Ha de representar els desitjos del client pel que fa a les seves expectatives de color. la prova pot ser un treball previ imprès , amb característiques de color semblants .

-Prova de contracte

Deberla ser una simulació dels resultats de la impressió el més exacta possible .

Sol ser el nivell més alt de les proves de color i s'utilitza per tancar el tracte .

És la referència del producte a imprimir, de vegades amb una signatura sobre ella .

-Proves de color

Proves per excel·lència . De forma general , quan ens referim a una prova l'associem a la de color. La prova de color persegueix ser una mostra de com quedarà l'imprès final , justifica el treball del preimpresor davant el client i és la guia per a l'impressor en la realització de les còpies impreses .

En alguns casos és un element de discòrdia entre ells , pel fet que les condicions en què s'ha aconseguit no es repeteixen en el taller d'impressió de manera que el resultat imprès , generalment , s'allunya del obtingut en la prova .

-Prova de tiratge

Obtinguda en la pròpia màquina d'imprimir , abans d'iniciar el tiratge , amb la intenció

de prendre-la com a referència per a la resta del mateix . Es compara , per ajustar-la, amb la d'contracte .

Evolució dels sistemes d'obtenció de proves de color

De les primeres proves obtingudes en premses manuals offset fins a les actuals proves

digitals han variat les tecnologies utilitzades. El gran punt d'inflexió el marca l'aparició dels processos digitals i, conseqüentment , la pèrdua del fotolit com a element bàsic de reproducció. Hi ha un abans i un després relacionat amb les proves analògiques i digitals . En el quadre següent classifiquem els sistemes d'obtenció de proves segons la seva tecnologia.

Tipus de proves segons la tecnología utilitzada en la seva obtenció:

-Proves de premsa

Es realitzen a una prova de premsa d'impressió. Suposa un procés llarg que compren montatge, insolat i procesat de la planxa, preparació de la premsa, búsqueda del registre i impressió,

Aquestes proves són sense duda les que millor simulan la impressió final, degut a que s'utilitzen tintes reals i es poden obtenir sobre el suport en el qual es realitzarà la impressió. Alguns crlients solament acepten aquest tipus de prova.

-Proves químiques

L'aparició de les proves químiques (s'obtenen amb la utilització de productes químics) va ser una innovació respecte al sistema convencional de premsa. Eren molt més netes en el seu procés d'obtenció i la simplicitat de les operacions va suposar un estalvi considerable de temps; per aquest motiu, també se'ls va denominar proves ràpides. Els sistemes que van aparèixer al mercat van ser els d'emulsions fotopolímeras i els d'emulsions acolorides, aquest últim el més estès.

-Proves digitals

Les proves digitals són les que actualment major ús han degut al fet que , en generalitzar el flux de treball amb CtP , cada vegada és menor el nombre d'impresos que es realitzen a partir de fotolits . La prova digital hauria de realitzar amb l'arxiu final " ripejat ", que es farà servir per a l'obtenció de la planxa o la impressió , garantint els mateixos paràmetres d'imatge: resolució , lineatura , angulatura i tipus de punt .

-Proves "soft" o de pantalla

La utilització del monitor com a sistema de prova es va iniciar en els dos 70 . El principal

problema és que el monitor utilitza un espai de color RGB i la impressió es realitzarà en el

espai CMYK , per tant , hi haurà desaparició i desviació de tons . Perquè la utilització d'un monitor gràfic tingui validesa com a prova caldrà una pantalla de molt alta qualitat , calibrada i que produeixi m una conversió del color en previsió de les

desviacions que existiran en la impressió .

Fiabilitat de les proves de color

No pretenem qüestionar el valor de la prova / però sí analitzar breument quins factors influeixen en la diferenciació entre el resultat en la prova i en la impressió final :

-El suport

Generalment els suports utilitzats en la prova tenen una superfície i blancor totalment diferents a les del que s'utilitzarà en la impressió , el que motivarà efectes de visió del color diferenciats .

-Els pigments

Les característiques cromàtiques dels pigments CMYK utilitzats en les proves difereixen

els de les tintes d'impressió. Els primers tendeixen a ser més nets i saturats .

-Tintes especials

La utilització de tintes especials està limitada en la majoria de sistemes de proves .

En general, no és possible obtenir proves de treballs amb colors plans o preparats per a la impressió multicolor .

-Guany de punt

Encara que els sistemes de proves contemplen la possibilitat de simular el guany de punt , en la majoria dels casos no es coneixen prèviament

aquests valors , pel que al variar els percentatges de tinta impresa , inevitablement els tons es veuran afectats .

-Deformació del punt

En les proves , el punt de trama es reprodueix net , és a dir , sense trencament , ja que

passa del fotolit o de l'arxiu a la prova . En la impressió del punt es deforma , en primer

lloc en la forma impressora i posteriorment durant la impressió .

-Densitat de la impressió

El gruix de tinta , la seva intensitat o saturació afecten la densitat del color . En els sistemes de proves no poden incorporar aquestes variables .

-Seqüència d'impressió

El resultat d'una quadricromia varia segons l'ordre d'impressió dels colors .

El trapping d'impressió

L'acceptació de tinta sobre una altra prèviament impresa també afecta el color . En la prova no existeix ) aquests condicionants d'impressió humit sobre humit , ni el factor velocitat de contacte que suposa una diferenciació del arrencat i tinta dipositada . En resum , una prova ideal seria aquella

que ens oferís :

- Repetitibilitat de resultats .

- Suport i acabats idèntics al producte final .

- Còpia per dues cares .

- Mateix nombre de tintes que el producte final .

- Pigments iguals als d'impressió.

- Control de guany de punt real .

Coneguts alguns dels factors de diferenciació , podríem marcar un rànquing de fiabilitat de la prova segons la tecnologia utilitzada per obtenir- .

En aquesta classificació posaríem :

- En primer lloc a l'aconseguida en la pròpia màquina on es realitzarà la impressió , amb la mateixa planxa , tinta i paper a utilitzar .

- Seguida de les obtingudes amb sistemes analògics i digitals , sempre en funció de la precisió dels ajustos i possibilitats dels equips utilitzats .

- I finalment a les de pantalla , en què el calibratge del monitor on es visualitzi no està garantida .

Per evitar efectes de diferència cromàtica en la visió d'una prova , s'aconsella la utilització d'una cabina d'observació que compleixi amb les característiques dels estàndards de visualització , realitzada amb llum DSO en un entorn gris neutre . En aquest aspecte convé seguir les indicacions de la norma ISO 12646 , aplicable per a l'estandardització de proves a monitor , i de la norma ISO 12647 , aplicable per a l'estandardització de proves digitals impreses.

Impressores

• Impressora Làser :

Una impressora làser és un tipus d'impressora que permet imprimir text o gràfics , tant en negre com en color , amb gran qualitat .

El dispositiu d'impressió consta d'un tambor fotoconductor unit a un dipòsit de tòner i un feix làser que és modulat i projectat a través d'un disc especular cap al tambor fotoconductor .

El gir del disc provoca un escombrat del feix sobre la generatriu del tambor .

Les zones del tambor sobre les quals incideix el feix queden ionitzades i , quan aquestes zones (mitjançant el gir del tambor ) passen pel dipòsit del tòner atreuen la pols ionitzat d'aquest. Posteriorment el tambor entra en contacte amb el paper, impregnant de pols les zones corresponents . Per finalitzar es fixa la tinta al paper mitjançant una doble acció de pressió i calor .

Per a la impressió làser monocroma es fa ús d'un únic tòner .

Si la impressió és en color és necessari comptar amb quatre ( un per cada color base , CMYK ) .

Les impressores làser són molt eficients , permetent impressions d'alta qualitat a notables velocitats , mesures en termes de " pàgines per minut" ( ppm ) .1

• Impressora Injecció de tinta:

Les impressores d'injecció de tinta funcionen expulsant gotes de tinta de diferents mides sobre el paper . Són les impressores més populars avui en dia per al gran públic per la seva capacitat d'impressió de qualitat a baix cost .

La seva baixa velocitat d'impressió o l'alt cost del manteniment per desgast són factors poc importants , ja que el nombre de còpies realitzades en aquests entorns és baix . La seva resolució mitjana es troba en els 600 dpi .

La impressió d'injecció de tinta , com la impressió làser , és un mètode sense contacte del capçal amb el paper , que es va inventar molt abans de treure a la venda altres formes menys avançades , pel fet de falta d'investigació i experimentació .

La tinta és emesa per filtres que es troben en el capçal d'impressió.

El capçal d'impressió recorre la pàgina en franges horitzontals , usant un motor per moure lateralment , i un altre per passar el paper en passos verticals . Una franja de paper és impresa , llavors el paper es mou , a punt per a una nova franja . Per accelerar el procés , el cap impressora no imprimeix només una simple línia de píxels en cada passada , sinó també una línia vertical de píxels alhora. La tinta s'obté d'uns cartutxos reemplaçables .

• Impressora de Sublimació :

Una impressora de sublimació són un tipus d'impressores que utilitzen calor per transferir la tinta al mitjà a partir d'una cinta amb tinta dels 4 colors CMYK . Estan pensades per a aplicacions de color d'alta qualitat , com la fotografia professional , i són menys recomanables per a textos . Tot i haver començat en l'àmbit del revelat professional estan començant a dirigir models cap a l'àmbit domèstic . Procés d'impressió : Les impressores de sublimació de tinta utilitzen una cinta que conté els quatre colors CMYK repartits al llarg de la cinta per franges . S'imprimeixen els colors d'un en un a la zona desitjada mitjançant l'aplicació de calor .

El resultat d'una impressió per sublimació és d'una qualitat molt alta . AL'inconvenient generalitzat d'aquest tipus de dispositius és la lleugera pèrdua d'enfocament en el resultat final . També els models més bàsics tendeixen a pujar el contrast ia produir certs dominants freds .

• Anàlisi de pfds i comprovacions des del Acrobat

Revisió i exportació a PDF

La fase de exportació i revisió del document a imprimir és una de les més importants. En ella s'ha de tenir en compte totes les característiques vistes fins al moment. Per asegurar-se de que els arxius estàn ben preparats per la seva correcta impressií.

Es vital realitzar una bona exportació a PDF, ya que aquest arxiu real d'intercambi entre disenyadors i impremptes.

Preflight

Operació que consisteix en revistar tots els paràmetres que poden afectar a la correcta reproducción d'un fitxer digitl, comprobar que siguin correctes i corregir-los si no ho són. Aquests paràmetres poden revisar-se en forma manual o amb mètodes automatizats sonre fitxers natius o be sobre arxius PDF.

PDF/X

PDF (Portable Document Format) és un format de descripció de pàgina compacte, de tipus compots, multiplataforma que pot ser creat desde varies aplicacions. Te varis estàndars específics per distints usos.

Els documents PDF per a impressió es poden crear directament des de les aplicacions mediant els menús de "Exportació a PDF" en els que es poden manejar els paràmetres de la exportació.

PDF/X (ISO 15930)

És un subconjunt creat per el intercambi fiable de arxius de la indústria gràfica.

Les especificacions del PDF/X tenen caràcter restrivtiu (eliminen elements que resulten problemàtics per a imprimir) i caràcter aditiu (posen alguns requeriments necesaris per imprimir).

Accions:

Fonts--> comproba que no siguin corruptes i incrusta les fonts usades en el document.

Imatges--> Comproba que tots els vínculs estiguin disponibles i incrusta les imatges. Comprimeix la seva resolusió sin pèrdida de qualitat.

Descripció de pàgina: Elimina informació i inclueix informació del trimbox, cropbox...

Color--> Converteix tots els colors a CMYK, conserva les tintes planes o admiteix colors RGB o Lab en funció de la gestió del color que es vol fer.

Existeixen varies versions de PDF/X. Les més usades són les següents:

- PDF/X 1a (2003): admiteix colors en CMYK i tintes planes.

- PDF/X 3 (2003): Admiteix colors en CMYK, tintes planes, RGB, Lab, etc.

- PDF/X 4 (2008): Admiteix colors en CMYK, tintes planes, RGB, Lab, etc. Accepta transparències vives i capes.

PDF CERTIFICAT

Recullen un registre del procés de Preflight en el primer s'aplica un perfil de comprobació, es genera un uniforme d'evaluació amb el resultat de la primera revisió del PDF.

Des de Acrobat fem l'anàlisi del PDF

LA DENSITOMETRÍA

Quantitat de tinta que està dipositada en el paper.

• densitòmetres:

Un densitòmetre és un instrument format per una font de llum (que funciona per transmissió o per reflexió), un sensor i un indicador de densitat.

Si una mostra mesura per transmissió deixa passar tot el flux lluminós que rep, el factor de transmissió és 1 i la densitat òptica de transmissió és 0.

Si una mostra mesura per transmissió deixa passar només una quarta part del flux lluminós que rep, el factor de transmissió és 0,25 i la densitat òptica de transmissió és 0,602.

Si una mostra mesura per transmissió no deixa passar res del flux lluminós que li arriba, el factor de transmissió és 0 i el valor de la densitat òptica de transmissió és infinit.

El anàleg ocorre en el cas de la densitat per reflexió.

martes, 29 de abril de 2014

UF4: Realització de fotomuntatges

REALITZACIÓ DE FOTOMUNTATGES

Fotomuntatge Orla

El fotomontaje de la orla consistía en hacer fotos a todos los alumnos de AGM1, seleccionarlos y hacer un montaje con ellos en un fondo.
En mi caso he elegido un fondo de un museo de arte donde he creado selecciones de cada alumno y los he colocado como personas, estatuas o cuadros.
Para hacer las bases de las estatuas he hecho una selección de una imagen de internet de una columna, la he duplicado y desaturado, invertido, distorsionado y quitado opacidad para así conseguir una sombra.
Para las estatuas he elegido un filtro que pareciese piedra, he saturado y he puesto contraste.
El texto de AGM1, lo he hecho con relieve y sombras y las cuerdas son una selección de una imagen de internet, las he distorsionado.

Fotomuntatge propi

Este fotomontaje era libre pero teníamos que salir nosotros mismos.

He hecho la fusión de una cara de leopardo con mi cara. Primero me hice una foto, hice una selección y la pegué en un fondo blanco. Cogí una foto de internet en alta calidad de la cara de un leopardo y fui haciendo selecciones de cada parte de la cara (parte de los ojos, parte de la nariz, parte de la boca, parte de la frente...) y luego las fui pegando en mi cara y distorsionando para que pudieran cuadrar con mi cara, luego jugué con la herramienta tampón y con las opacidades para conseguir la difusión entre mi piel y el pelo del leopardo. Cogí un pincel con textura de pelo y cogí los colores del pelaje para hacer el contorno de la cara y el cuello. Subexpuse mi cara con luz, corregí alguna imperfección y saturé los ojos. Por último puse el fondo negro y mi nombre.

Animació

La herramienta 3D de photoshop nos permite modificar una imagen para que parezca mas realista.

En mi caso cogí una copa de una imagen de internet y encima inserté una selección de una bandera y con la herramienta de 3D y la opacidad conseguí el resultado final.

lunes, 17 de febrero de 2014

UF3: Soports d'impressió i tintes

Soportes papeleros
La Historia

El papel es un invento chino del siglo II a.C y empezó como relleno de abrigos hecho de hilo de seda. En el siglo III, Ts'ai Lun añadió una sustancia que unía las fibras de seda para poderlo utilizar en la escritura, esta sustancia se llama agar-agar.

También se utilitzaron ropas viejas para utilizar papel i más tarde empezaron a utilizar fibras de árboles chinos.

Los árabes fueron extendiendo por toda Europa a través de España la nueva técnica.

Los egipcios fueron los primeros en usar el papiro (3000 a.C). Viene de una ciudad griega llamada Pérgamo en el siglo III a.C i se hacía con pieles curtidas de animales vacunos.

El papiro viene de una planta que crece a las orillas del río Nilo y se utilizó hasta el siglo X d.C.

Los Mayas y Aztecas conocían el papel cuando se descubrió América.

Papiro

Textura Papiro

Planta Papiro

Documento más antiguo conservado en papel en España: Mismal Mozárabe en monasterio de Silos.

Historia del papel

S. XIII: empiezan a encolar el papel con alúmina de roca y cola animal.

1450: Iniciación de la impremta por Gutemberg.

1670-1680: Se inventa la pila holandesa para triturar ropa usada.

1789: Máquina para producir papel continuo de 60cm de ancho. Por Robert.

1804: Se perfecciona la máquina de Robert, haciendo la máquina plana industrial. Por los hermanos Fourdrinier.

1821: Se empieza a secar en continuo por la máquina de vapor.

1840: Pasta mecánica a partir de fibras de madera en Alemania.

1854: Se manofactura pasta química a la sosa.

1859: aparecen refinos cónicos.

1874: proceso químico bisulfito.

1884: proceso químico al sulfato.

S. XX: Gracias a los avances técnicos, avanza los controles de máquinas y los componentes papeleros.

Pila Holandesa

Pasta mecánica

El papel en la actualidad

No se puede vivir sin papel y existe una relación directa entre el desarrollo de un país y su consumo de papel.

EL PAPEL

La escritura es el principal instrumento de comunicación entre los hombres.
El papel es un soporte de fácil obtención y almacenamiento, barato, duradeo e idóneo para poder plasmar sus inquietudes y saberes.

Su história es: seiscientos años de ocultación por parte de sus inverntores (los chinos).
seiscientos años de imgración hasta si introducción en la cultura europea y seiscientos años hasta llgar al invento de la máquina de papel continuo.

Invento del papel --> proporcionó al hombre un soporte fien donde habitara la memoria escrita en su recorrido a través de la hisotira.

Búsqueda de un soporte para plasmar texto

El lenguaje gráfico fue perfeccionandose desde el símbolo o jeroglifico hasta los signos que representan los sonidos, es decir, el alfabeto.
Al principio el soporte utilitzado era la piedra, la madera, los metales o la arcilla y tuvieron que pasar miles de años hasta que el ser humano encontró materiales como el papiro, pergamino y por último el papel.

Pergamino: piel de animal, sin cutir, sin pelo y limpia macerada en cal y satinado. Fue un soporte de gran prestigio durante toda la Edad Media.

Papyrus: lo obtenian los egipcions de la médula del tallo del papiro que crece espontáneamente en las orillas del río Nilo.
Una vez cortada en tiras largas y delgadas, se colocan una al lado de la otra y encima otras en sentido perpendicular. La hoja, así formada se prensaba y golpeaba con un mazo para obtener un grueso uniforme.

EN CHINA SE INVENTÓ EL PAPEL

Al poco tiempo, el papel sustituyó al papiro y al pergamino.
El papel se inició en el año 105, cuando el chambelán era conocido en toda la china imperial.

Innoación de Ts'ai Lun--> desintegración de las fibras vegetales y trapos con un mazo pesado de madera en un mortero de piedra.
Forma a mano china: estaba constituida por un marco de madera, en elque se sujtaba un tejido fino de bambú, unido con hilos de seda. Como materia adhesiva para unir las fibras y dar la impermeabilidad necesaria, se utilitzó un extracto de agar, alga marina.

Papel en China

LA RUTA DEL PAPEL DE ORIENTE A OCCIDENTE: los árabes

Grandes avances introducidos por los árabes, en la técnica de la fabricación del papel fueron: utilitzación hidráulica, el blanqueo de las fibras con cal, el encolado con goma arábiga o engrudo de almidón y perfeccionamiento de la forma papelera. Las materias primas utilitzadas eran: ramio, lino y el cáñamo.

El papel llega al resto de Europa por España y por los movimientos migratorios de los cruzados que lo trajeron todo, italianos y provenzales que comerciaban con Bagdad y Damasco.

LAS FILIGRANAS COMO MARCA DE FÁBRICA

Filgrana-->hilo de plata o latón, con una silueta determinada, que iba cosido a la verjura de la forma papelera y culla huella puede verse observando la hoja al trasluz.

Primera filgrana conocida data de 1282 y procede de Fabriano (Italia).
En España las encontramos desde los primeros años del siglo XIV y con anterioridad, en los papeles hispano árabes, aparece la señal de zig-zag, que no podemos considerar propiamente una diligrana, pero sí una señal indentificativa de este tipo de papel.

filgrana

LA IMPREMTA: GRAN DEMANDA DE PAPEL

1440: Gutenberg inventó el arte tipográfico con el que se puede componer textos de cualquier extensión y obtener gran cantidad de copias.
La imprenta dio una verdadera medida del valor y utilitdad del papel ya que reunía, además de sus cualidades gráficas, el ser abundante, barato, duradero, transportable y asequible a las enormes cantidades que requerían los impresores.
Una prensa de imprenta necesitaba tres resmas de papel diarias.

La imprenta

Video: Érase una vez el papel y Gutemberg

MATERIAS PRIMAS PAPELERAS

Se creó una enorme desproporción entre la oferta y la demanda. Hay informes de todos los países sobre conflictos entre papeleros y traperos. Muchos soberanos decretaron prohibiciones de exportación para proteger su industria.

En el siglo XVII se trabajó en la obtención de nuevas fibras papeleras.

Descubrieron que:

- avispas elaboran sus nidos con un papel obtenido con fibras vegetales e impermeable al agua.

- papel a partir de vegetales como: vello de álamo, musgo, abeto, ortigas, cardo... pero no se coonsiguió escribir sobre estos, pero eran materiales utilitzables.

- efecto del cloro para augmentar la blancura de la pasta del papel.

- Se descubrió la madera para hacer papel (1844).

- utilización del ágabe o puta.

- En la segunda mitad del siglo XVIII se fomentó en América las plantaciones de lino y cáñamo para el suministro de materia prima a los molinos peninsulares.

- 1800-->Guadalajara, se hacia el papel de paja, esparto, junco, olmo, morera, sarmiento, etc.

EL PAPEL COMO VEHÍCULO CULTURAL EN AMÉRICA

En España se realizan grandes avances en la selección de materias primar, el cortado y triturado de trapos y la construcción de moldes.

La corona española no fomentó la construcción de molinos papeleros en América, ya que este producto fue, durante largos periodos de tiempo, monopolio real, sire todo a raíz del establecimiento del impuesto del papel sellado, gran fuente de ingresos para su siempre maltercha economía.

1r molino papelero americanó (1575 en Méjico). Produccion pequeña y uso local.

RESURGIMIENTO DE LA INDUSTRIA PAPELERA EN ESPAÑA (XVII)

Siglo XVIII, conocido como la edad de oro de la fabricación del papel en nuestro país y sobretodo en Cataluña.

Las manofacturas españolas alcanzan un gran nivel compitiendo con las mejores del resto de Europa. Se crean grandes núcleos papeleros, desapareciendo, paulatinamente, los pequeños molinos dispersos a orillas de los ríos.

En 1799 en España: 326 molinos de papel.

El molino se moderniza: la pila holandesa y otros avances

XVII: los holandeses dieron un avance decisivo en la fabricación del papel. Debido a la falta de fuerza hidráulica, sus molinos fueron accionados por energía eólica. Para la trituración de trapos inventan, hacia el año 1670. "la máquina refinadora de cilindro", que se le conoce como "pila holandesa" y todavía se utiliza para la descomposición de fibras.

200 años de la invención de la máquina de papel continuo: Louis Robert

Con la aparición de los periódicos y la gran demanda del papel, apareció la máquina de papel continuo.

Fabricada por el francés Louis Robert. Este invento tardó en llegar a España.

La máquina inventada, sigue casi el mismo proceso de la fabricación artesanal, ya que en ella hay una tela, a modo de tamiz, sobre la que se deposita la pasta; esta tela vibra , como lo hacía el "laurente" en la fabricación del papel a mano.

La máquina

Etiquetas

lunes, 29 de septiembre de 2014

prueba html

martes, 27 de mayo de 2014

uf4: correcció de textes

jueves, 8 de mayo de 2014

Uf5: Obtenció de proves de color

martes, 29 de abril de 2014

UF4: Realització de fotomuntatges

lunes, 17 de febrero de 2014

UF3: Soports d'impressió i tintes