L'inventor de la Flexogrfaia va ser Houleg a Francia en 1905.
Deriva de la Tipografia i utilitza planxes flexibles.
L'aparició de sistemes entintadors de cámara i de planxes basades en fotopolímer i avenços en les tintes de bases aquoses i dels cilindres anilox de cerámica han millorat aquest sistema d'impressió.
Procés d'impressió que utilitza relleu.
Forma impresora: inversa, és a dir, que el que apareix a la dreta, estarà a l'esquerra.
Planxa --> fotopolímer/cliché; és un material flexible, capaç d'adaptar-se a una quantitat de suports molt variats.
Flexografia Característiques
- alt relleu (grafisme: imatges)(contragrafisme:no imatges)
- tintes líquides i secat per evaporació
- menys qualitat de l'offset
- forma impresora: directe
- pot fer linies o tramats
- productes: films plàstics, etiquetes adhesives, periòdics, envoltoris de congelats...
- impressió en rotatives
Esquema rotativa flexogràfica:
1.Es prepara la planxa amb un material flexible i gumós i la imatge impresa de forma invertida. Les zones que van a imprimir en relleu amb respecte a les zones no imprimibles.
2.La planxa s'ajunta al cilindre porta forma.
3.S'enganxa el paper al sistema.
4.Cilindre anilox, recull la tinta i la rasqueta elimina el que sobra de tinta.
5.Al girar, el cilindre anilox entra amb contacte a la planxa i li prporciona tinta en les zones de relleu. Les zones més baixes queden seques.
6.La planxa, ja entintada, segueix gran i entra en suau contacte directe amb el suport.
7.El sustract reb la imatge de la tinta de la planxa i surt ja imprés, secan de forma molt rápida.
El sistema de cilindres/mullat/entintat, necessiten un cos de rotativa capaç de imprimir a color.
Els de 4 colors es necesita 4 cossos.
Planxes, tintes i sustracts
Planxes--> de lectura negativa, el cilindre portaplanxa implica una certa deformació de la planxa.
Són de material flexible (fotopolímer) de tipus de plàstic sensibles a la llum.
Tintes--> NO son grases, de base alcohólica o aquosa. Poca viscositat i secat ràpid això jo que sigui un procés de impressió molt ágil. Aquestes són traslúcides.
Sustracts--> Envasos com: cartró corrugat, tetrabriks, envasos de congelats, bolses...
Elements que caracteritzen la impressió Flexogràfica
- relleu tou que es realitza amb negatiu
- tinta liquida molt fluïda
- impressió tramat
- impressió en rotatives
Producció Flexo
-Preimpressió Flexo: maneig de selección de color, i el càlcul de desenvolupament de la imatge.
-Fototransport: s'obté a partir del negatiu. Després de insolat, es processa el fotopolímer per cada color seleccionat.
-Montatge del cliché: el fotopolímer va enganxat sobre el cilindre portaplanxes. Cada cliché de cada color va al seu cilindre.
-Entintat: L'anilox és determinat per a l'entintat.
-Tirada: el suport recorre les estacions d'impressió. Es fan ajustos de presions inicials i després el registra i s'entona.
Processat Flexo
-Exposició dorsal: exposició prèvia. Es realitza sense negatiu a través de la base de fotopolímer.
-Exposició frontal: exposició principal. Amb el negatiu, sobre la cara superior de la emulsió. Serveix per crear la imatge.
-Gravat: operación posterior distinta a la insolació per crear relleu, eliminant la part NO polimeritzada de la emulsió.
-Aclarat: a fotpolímer es renta amb aigua eliminant restes de emulsió i del producte gravador.
Secat: es produeix mediant xorrus d'aire calent. Serveix per eliminar el líquid revelador del cos de l'interior de la planxa.
-Exposició final i germicida: exposición simultànies. Per endurir les zones base dels punts i la exposició germicida serveix per treure la pegagositat.
El cliché flexo
Zones que ho composen: suport, fotopolñimer, taló i relleu.
Maquines
Són rotatives, compostes per 5 seccions que són: desbobinat, tinté, cossos impressors, forns de secat i dispositius de acabat.
-Desbobinat: al principi de la maquina serveix per col·locar la bobina a imprimir.
-Tinté: un recipient de tinta, un roleu inmers i anilox.
Bateria de entintat: cubeta (recipient de tinta)
rasqueta (elimina tinta sobrant)
Anilox: cilindre amb alvèols on es dipositarà la tinta.
-Cossos impressors: part fonamental de la maquina, on es transfereix la tinta al suport. Format per el cilindre portacliche i cilindre impresor.
portacliché: metàlic, flexible i la forma s'adhereix al seu voltant mediant adhesius comprensibles.
impresor: cautixú dur. Respalda al suport en el contacte amb el cliché.
-Forn de secat: facilita el secat
-Dispositius de acabat: per realizar una serie de manipulats (traquelat, desmallet, resmat)
Sistema de entintat:
TIPUS DE MAQUINES
Torre: cossos un a sobra de l'altre. Estructura de viga vertical.
Tambor central: un únic cilindre impresor de gran diàmetre montat sobre estructura en forma de H.
Línia: cossos independents i están al zócalo.
Impressores de corrugados: no són de bobina. Imprimeixen plec a plec.
Avantatges i desaventatges
Les planxes flexibles s'adapten fàcilment al suport.
Te que tenir un estricte control si no el calor pot ser molt desigual i la impressió pot tenir hala o zones desiguals.
La velocitat i el ràpid secat ajuden a que els reventats del procés siguin menors del que falta de detalls del sustract i de la planxa podrían necesitar.
El cost és més alt, però són per a tirades més llargues i són més varates que el rotogravat.
Sistemes mecànics són fàcils de mantener.
Principals defectes de la impressió:
-Efecte Squash: -efecte squash en un salpicat alrededor del punt imprés que provoca una corona circular en el seu perímetre.
-Empastat: és un efecte de mescla dels punts de trama per creixement incontrolat del tamany de aquests.
-Jaspeat: efecte en el l'interior dels punts de trama, surten claves en els punts.
.jpg)
