Etiquetas

sábado, 30 de noviembre de 2013

UF2: Flexografia i Rotogravat

L'inventor de la Flexogrfaia va ser Houleg a Francia en 1905.
Deriva de la Tipografia i utilitza planxes flexibles.
L'aparició de sistemes entintadors de cámara i de planxes basades en fotopolímer i avenços en les tintes de bases aquoses i dels cilindres anilox de cerámica han millorat aquest sistema d'impressió.


Procés d'impressió que utilitza relleu.
Forma impresora: inversa, és a dir, que el que apareix a la dreta, estarà a l'esquerra.
Planxa --> fotopolímer/cliché; és un material flexible, capaç d'adaptar-se a una quantitat de suports molt variats.



Flexografia Característiques

- alt relleu (grafisme: imatges)(contragrafisme:no imatges)
- tintes líquides i secat per evaporació
- menys qualitat de l'offset
- forma impresora: directe
- pot fer linies o tramats
- productes: films plàstics, etiquetes adhesives, periòdics, envoltoris de congelats...
- impressió en rotatives



Esquema rotativa flexogràfica:




1.Es prepara la planxa amb un material flexible i gumós i la imatge impresa de forma invertida. Les zones que van a imprimir en relleu amb respecte a les zones no imprimibles.
2.La planxa s'ajunta al cilindre porta forma.
3.S'enganxa el paper al sistema.
4.Cilindre anilox, recull la tinta i la rasqueta elimina el que sobra de tinta.
5.Al girar, el cilindre anilox entra amb contacte a la planxa i li prporciona tinta en les zones de relleu. Les zones més baixes queden seques.
6.La planxa, ja entintada, segueix gran i entra en suau contacte directe amb el suport.
7.El sustract reb la imatge de la tinta de la planxa i surt ja imprés, secan de forma molt rápida.

El sistema de cilindres/mullat/entintat, necessiten un cos de rotativa capaç de imprimir a color.
Els de 4 colors es necesita 4 cossos.




Planxes, tintes i sustracts

Planxes--> de lectura negativa, el cilindre portaplanxa implica una certa deformació de la planxa.
Són de material flexible (fotopolímer) de tipus de plàstic sensibles a la llum.

Tintes--> NO son grases, de base alcohólica o aquosa. Poca viscositat i secat ràpid això jo que sigui un procés de impressió molt ágil. Aquestes són traslúcides.

Sustracts--> Envasos com: cartró corrugat, tetrabriks, envasos de congelats, bolses...




Elements que caracteritzen la impressió Flexogràfica

- relleu tou que es realitza amb negatiu
- tinta liquida molt fluïda
- impressió tramat
- impressió en rotatives



Producció Flexo

-Preimpressió Flexo: maneig de selección de color, i el càlcul de desenvolupament de la imatge.
-Fototransport: s'obté a partir del negatiu. Després de insolat, es processa el fotopolímer per cada color seleccionat.
-Montatge del cliché: el fotopolímer va enganxat sobre el cilindre portaplanxes. Cada cliché de cada color va al seu cilindre.
-Entintat: L'anilox és determinat per a l'entintat.
-Tirada: el suport recorre les estacions d'impressió. Es fan ajustos de presions inicials i després el registra i s'entona.
Processat Flexo
-Exposició dorsal: exposició prèvia. Es realitza sense negatiu a través de la base de fotopolímer.
-Exposició frontal: exposició principal. Amb el negatiu, sobre la cara superior de la emulsió. Serveix per crear la imatge.
-Gravat: operación posterior distinta a la insolació per crear relleu, eliminant la part NO polimeritzada de la emulsió.
-Aclarat: a fotpolímer es renta amb aigua eliminant restes de emulsió i del producte gravador.
Secat: es produeix mediant xorrus d'aire calent. Serveix per eliminar el líquid revelador del cos de l'interior de la planxa.
-Exposició final i germicida: exposición simultànies. Per endurir les zones base dels punts i la exposició germicida serveix per treure la pegagositat.
El cliché flexo
Zones que ho composen: suport, fotopolñimer, taló i relleu.
Maquines
Són rotatives, compostes per 5 seccions que són: desbobinat, tinté, cossos impressors, forns de secat i dispositius de acabat.
-Desbobinat: al principi de la maquina serveix per col·locar la bobina a imprimir.
-Tinté: un recipient de tinta, un roleu inmers i anilox.
               Bateria de entintat: cubeta (recipient de tinta)
                                              rasqueta (elimina tinta sobrant)
               Anilox: cilindre amb alvèols on es dipositarà la tinta.
-Cossos impressors: part fonamental de la maquina, on es transfereix la tinta al suport. Format per el cilindre portacliche i cilindre impresor.
portacliché: metàlic, flexible i la forma s'adhereix al seu voltant mediant adhesius comprensibles.
impresor: cautixú dur. Respalda al suport en el contacte amb el cliché.
-Forn de secat: facilita el secat
-Dispositius de acabat: per realizar una serie de manipulats (traquelat, desmallet, resmat)
Sistema de entintat:
TIPUS DE MAQUINES
Torre: cossos un a sobra de l'altre. Estructura de viga vertical.
Tambor central: un únic cilindre impresor de gran diàmetre montat sobre estructura en forma de H.
Línia: cossos independents i están al zócalo.
Impressores de corrugados: no són de bobina. Imprimeixen plec a plec.
Avantatges i desaventatges
Les planxes flexibles s'adapten fàcilment al suport.
Te que tenir un estricte control si no el calor pot ser molt desigual i la impressió pot tenir hala o zones desiguals.
La velocitat i el ràpid secat ajuden a que els reventats del procés siguin menors del que falta de detalls del sustract i de la planxa podrían necesitar.
El cost és més alt, però són per a tirades més llargues i són més varates que el rotogravat.
Sistemes mecànics són fàcils de mantener.
Principals defectes de la impressió:
-Efecte Squash: -efecte squash en un salpicat alrededor del punt imprés que provoca una corona circular en el seu perímetre.
-Empastat: és un efecte de mescla dels punts de trama per creixement incontrolat del tamany de aquests.
-Jaspeat: efecte en el l'interior dels punts de trama, surten claves en els punts.







martes, 19 de noviembre de 2013

UF 3:Ajust dimensional i tonal de les imatges

P A R T - PHOTOSHOP

Programari de tractament d'imatges de mapa de bits: característiques i maneig amb Photoshop CS4.

Eines de Selecció

Eina Llaç: Et permetrà fer seleccions mitjançant la pressió i arrossegament del ratolí al llarg del contorn de la selecció que vols fer. En el moment que deixis anar el ratolí, l'eina tancarà el contorn i definirà la selecció.


Eina Llaç poligonal: Podràs definir la selecció a través de la definició dels vèrtexs del polígon que formarà la selecció escollida. Per definir cada vèrtex hauràs de fer clic al botó esquerre del ratolí.


Eina Llaç magnètic: Aquesta eina es caracteritza per "veure atreta" per les vores detectades a la imatge. La selecció es va construint a partir dels vèrtexs que defineixes, però la unió entre aquests no són línies rectes (com en els llaços poligonals), sinó "corbes 
intel · ligents" que segueixen les vores detectades a la imatge.



Vareta màgica : Se selecciona l'eina i es va fent clic a diferents punts de la imatge, perquè es vagin seleccionant tots aquells píxels que tenen un color similar.
En seleccionar aquesta eina ha les següents opcions:
Mode de combinació de seleccions: suma, resta, intersecció ...
Tolerància: La "diferència" admissible entre el color del píxel sobre el qual s'ha fet clic i els colors que formaran la selecció. Tolerància 0 vol dir que únicament es seleccionaran aquells píxels d'idèntic color.
Suavitzar el contorn de la selecció. (Entre 1-2)

Selecció Ràpida: eina que porta a terme la selecció de forma més intel · ligent, considerant propietats com a textura o brillant a l'hora d'obtenir la selecció.



Exercicis




Fotomuntage lliure a partir de les seleccions:






Nivells, eina Histograma (a imatge escala de grisos)

                                           











Corves
Ajust de Colors
Abans



Després





Abans

Després


Abans

 Després



Abans

Després



Abans

Després


Abans

Després






Eines de neteja de defectes i d'impureses






 

Traçat de retall
Per tallar el contorn d'una imatge sense el fons d'aquesta:
1.Selecció de la imatge que desitgem.
2.Guardar com "trazado"
3.Convertir en traçat de retall.
4.Guardar como... format .EPS o un altre format que no tingui pèrdua. 





Llums i ombres





Eines de dibuix i de pintura




Conceptes de equilibri de color

Tó neutre : gris sense dominant

R: 150                    R:180
G: 150                    G:150
B:150                     B:150
Gris              Dominant de vermell



Eines sobreexpossar i subexposició


Subexpossar

Enfosqueix les zones que volem.

Esponja
Treu saturació a les zones que volem

Sobreexpossar

Zona llum a les zones que volem



Desenfocar 

Suavitza els pixels de manera que dona menys importància visual a les zones que volem.

Enfocar

Dona saturació i detall als pixels de manera que dona importància visual a les zones que volem.



Ajust - Reemplaçar color
Amb una selecció correcta , canviem el color de les zones que volem amb la textura original d'aquest.




tono/saturación


Antes

Después








 

PRACTICA
 
 





 


AUTOMATOR:









P A R T - TEORIA

LA TRAMA
Per poder imprimir una imatge i apreciar els seus grisos o tons, és necessari: utilizar --> la trama
         Trama: descomposició de la imatge en punts, que amb diferents mides, simularan els diversos  grisos o tons.
                        Característica de la trama: liniatura
Liniatura
Nombre de punts de trama que hi han per unitat de medida linial
es medeix en: linies x polsades i lines x cm.`
Tipus de Tramat
To continu: es simula mitjançants punts (punts de semitó) impressos en files (trames de linies).
Línies,s'imprimeixen en angles diferents: convencional (AM), estocàstic (FM), hñibris (XM).



Nivell d'intensitat

- Tramat AM: trames convencionals, ordenades, creació de la imatge: amb modificació del tamany de punt fins la graella predeterminada.
--> conversió de les imatges originals de la imatge en petits punts que organitzats convenientment, simulen els diferents nivells de color.
Varia el punt de trama. Tamany variable (defineix percentatge de tinta).

- Tramat FM: trames estoclàstic , aleatòries. Tramat de punt constant però distancia entre ells varia. Creació de imatge: qualitat de punts.




Percentatge i medició

Es medeix amb un densitòmetre



Medició de liniatura

- amb contafil en la dirección correcta.
- amb liniòmetre (es basa amb l'efecte muaré).



Liniatura i qualitat de la imatge

Liniatura: baixa (punts + grans) i alta (punts + baixos).



La liniatura ideal

Màxima liniatura posible
- Limitacions: resolución de la filmadora, resolución de planxa, sistema d'impressió (serigrafía-liniatures baixes) i superficie de paper (+llis-liniatures + elevades).

-->IMPRESCINDBILE consultar a l'impressor.
Es medeix amb: Liniòmetre

Liniòmetre



Diferents punts de trama

La imatge discontinua és tramada:
- variacions de tonalitat simulades a partir de petits punts.
- punts amb densitat sense variacions
- petites zones clares i grans en oscures.
- els centres són equidistants.
- simula variacions d'intesitat en una mateixa tonalitat.
- serveix quan un sistema d'impressió no permeteix reproduir-les.
- flexografia, offster, serigrafía.







Tipus de punt de trama

Punts:
- rodó (menys visible, idoni en liniatures baixes, contrast intermig, pnts es toquen si >75%)
- quadrat (+ contrast, per a sombres. Punts es toquen si 50%)
- elíptic (- contrast, tons de carn i degradats i si són >30%)



Atributs de trama: liniatura, percentatge i inclinacions



RIP

Llenguatge de descripció de pàgines: generació i ús de fitxers per a la impressió.
S'encarrega de la correcta formació d'imatges, especialmente pel que fa els punts de trama de la imatge discontinua, ajustant el percentatge, liniatura i dirección adequades.



AJUST: INCLINACIÓ DE LA TRAMA

Nº de graus: graus d'inclinació respecte a un costat de la imatge:
Y: 90º   C:75º   K:45º   M:15º

medició: liniòmetre



EL MUARÉ

Resonancia òptica ocasionada per la superposició de varies trames amb igual inclinació.



La roseta d'impressió

Agrupació de punts, característica de la quatricomia.
Origen: correcta combinació dels diferents àngles de trama.
Quatricomia: cada tinta te la seva inclinació

Inclinacions poden variar en funció del RIP:



Problemes derivats d'una angulació dolenta

-Visivilitat de la roseta:
- moiré: alteració en la imatge impressa causada per la interferencia entre la graella de punts AM amb els patrons de l'original.
   efecte: es produeix quan 2/3 trames es superposen de manera que les línies es creuen    en angles menors de 30º.

- pèrdura de detall: es genera per la distancia que existeix entre els punts.
- salt òptic: a mesura que el tamany dels punts AM s'incrementa, aquests es comencen a tocar entre si mateixos, generant una ombra repetida sobretot en els mitjos tonts.
- Inestabilitat tonal
- inestabilitat de color



Relació entre liniatura de sortida i rang de tons



Resolució de sortida (ppp)= liniatura (l/polzada)  nombre de tons


Liniatura (l/polzada)=resolució de sortida (ppp)nombre de tons


Nombre de tons=(Resolució de sortida (ppp)liniatura (l/polzada))2

Trames eclosiàstiques
Ales trames FM de 1ra generació el tamany de punt correspon al del píxels de sortida.
Tamany del punt (micres) = 25400resolució (ppp)
2na generació: Tamany del punt (micres) = 25400  resolució (ppp) píxels del cluster




 Liniatura i resolución de sortida, celdillas i tons i efecte de bandes

Segons la graduació tonal.








El Postcript
"Llenguatge de descripció de página"
--> llenguatge de programació que s'usa per pedir-la a una màquina destinada a imprmir amb que ha d'imprimir.

Document PostCript: petit programa que li diu a 1 maquina, quina com i on imprimir.



El Guany de punt

En el proxés d'impressió , quan la tinta arriba al papaer es dispersa.
El grau de dispersió varia, per la qual cosa por caviar-se en el submenú preferències en fució de la impresora, el paper o impremta.

es medeix: densitòmetre

Punt imprès: en el paper genera una sombra de la llum que, a vegades es major que el propi punt.

Mecànic;


Òptic: la llum fa ombra i fa que el punt sembli més gran del que és en realitat.




Variables de la imatge en la impressió offset

Deformació de punts:
- remosqueig en la dirección d'impressió
- remosqueig transversal en la dirección d'impressió
- doble impressió (ombres)
- repinte (tinta excesiva)
- centracció (per tensió d'impressió excesiva)


PROVA ANALÒGICA: punts gran exactitud i definició millor reproducció que en poffset. Texte: estructura molt exacta i definida.
ROTOGRAVAT: punts: reproducció en forma molt exacta. Motiu: no s'imprimeix degut a impressió sobre paper. Qualitat: millor que òffset i textes rasteritzats.
ÒFFSET: punts: contorn irregulars i falta definició. Motiu: impressos a partir de pressió sobrepaper. Qualitat: inferior o rotogravat i analògiques. Texte: ben definit.
FLEXOGRAFIA: punts:mitjos tonts. Es difuminen amb facilitat. Texte: contorn de les lletres es difumina. Efecte: remarcat.
SERIGRAFIA: punts: rectangulars. Afecta negativament. Texte: desilatxat el contorn. Inferior a òffset.



Trapping d'impressió

Quan s'imprimeix en mullat sobre mullat com la quatricomia d'òffset. L'adherència de tintes no és total.
Els camps de trapping ens ajuden a revisar el trapping.

Ordre d'impressió i efecte de trapping.

Fòrmula: D1 + 2 - D1 / D2



Injecció de tinta

El sol utilizar en trames estocàstiques (FM). La tinta es diposa sobre el paper en forma de gotes.
Punt: format per diverses fotes. TExte: son imprecisos (a vegades les gotes no entren a les lletres),



Equilibri de grisos

Si s'imprimeix CMY amb les mateixes qualitas, te que sufrir un gris neture.
Però apareixerà si el bañanç de color no és l'adequat.
 --> DESVIACIÓ DEL COLOR:
- color de paper
- diferencia de ganancia de punt de cada tinta
- adherènsia incompleta tinta
- imperfeccions de pigments.

Equilibri correcte: ha de sapiguer el comportament de la màquina amb un determinat paper, tintes d'impressió i les trames que es poden utilizar.



Solució de bandes degradats

Quan reproduim 1 imatge degradada a una determinada liniatura i amb 1 resolución insuficient, es produeix: Deslogament.

Solucions:
- Tècniques: augmentar la resoluciño de filmacio o reduir la liniatura.
- Estètiques: disminuir la mesura de degradat o agumentar l'interval de graduació.


Limit de cobertura de inta
Quantitat máxima de tinta que es pot aplicar a un poder específic amb un mètode determinat.
El limit es medeix amb el percentatge.


Tècniques de reducció de color
Es basen en fer reduccions dels percentatges de tinta de color per incrementar-la a la negra.

UCR: (under color renoval), Abundancia de grisos. Afecta a les zones molt oscures de imatge.
GCR: (Grey component reductions). Afecta a la reducció de color de qualsevol to que pugui tenir CMYK, substituint la quantitat de color.


Correcció de perfil ICC
Calcula el valor que hauria de tenir cada color en el espai de color independent del dispositiu: ajustant colors finalment.
Tira de control
Ens aporten dades per determinar erros durant el procés de reproducció.