Procediment general
1)S'encèn l'equip i es comprova que és l'adequat per a la realització del trebal.
2)Que tingui instal·lacions i operatives les aplicacions que van a utilitzar-se i les fonts necessàries.
3)Que l'entorn de treball sigui el més adequat (condicions de llum, soroll ambiental, etc).
4)Es posa la còpia de l'original convenientment en un atril o element auxiliar semblant que permeti la seva correcta visió.
5)Een el cas d'originals en audio es fa necessari un equip de reproducció d'audio i llurs corresponents auricul·lars, que pugui reproduir en bones condicions la còpia de l'original.
6)s'obre l'aplicació
7)genera un document de treball amb una ordre de treball amb un nom convenient.
Originals no digitalitzats
MANUSCRITS
Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d'interpretació.
Atesa la peculiaritat del format de presentació és recomenable que el teclista que està digitalitzant el text tingui la posibilitat d'accedir directament a l'autor, a fi i efecte d'aclarir posibles dubtes que puguin sorgir.
Si és posible, ha de ser el propi autor qui a modus d'escoltador llegueixi l'original perquè el teclista teclegi el text amb més garanties.
PARLATS
En aquest cas es fa necessària una audició atenta.
Igual que en el cas anterior es recomenable l'accés directe del teclista amb l'autor.
Aquesta modalitat d'original fa necessari picar el text primer sense realitzar la interpretació de l'original i a fi i efecte de no distrue's de l'operació principal de captació i relitzar posteriorment el marcat de text sobre la copia impressa resultat de la transcripció.
ORIGINALS EN FORMAT DIGITAL
En la recepció de l'original ja s'ha detrmiant prèviament en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles a l'empresa si es requereix conversió de format.
txt
doc
rtf
odt... fan referencia a tipus de text.
OEIGINALS DIGITALS SENSE COMPOSAR
En aquest cas es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s'imprimeix una copia sobre la que realitzar el marcat.
ORIGINALS DIGITALS MIG COMPOSATS
En aquest cas s'aprofita el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s'imprimeix una copia sobre la que realitzar el marcat.
Establiment dels paràmetres tipogràfics.
Consisteix en determinar i marcar sobre la copia de treball o millor en una fitxa d'especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textes i altres elements complementaris (quadres, taules...) de l'obra, de tal manera que aquesta senyalització serveixi de referència per conformar el text en las següents fases.
Aquest procés es realitza un cop que s'ha digitalitzat l'original i han obtingut còpies impresses del treball sense compaginar.
Prèviament o al mateix temps que se estableixen els paràmetres tipogràfics, es realitza la correcció de falerades, on s'introdueixen les modificacions que s'estimen oportunes en relació amb els continguts, i l'estil i els inevitables errors gramaticals i ortogràfics que es troben en aquestes fases inicials.
Aquesta tasca l'hauria de fer l'autor al costat dels correctors corresponents.
Generalment aquestes especificacions han d'aparèixer en n lloc visible i lògic.
Així les especificacions generals es representaran a la primera pàgina de la copia de treball en el cap sent també eficaç la presentació en un full annex de treball ben unit a ell.
Text general
És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals, i per tant, és el cos d l'obra.
La seva característica principal es la llegibilitat.
Ha de facilitar la lectura perquè al lector, aquest li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible atès al tema tractat.
Aquest conficionament ha de prevaldre sobre altres, atès que el fi últim és la consecució de plaer intelectual del lector i res ha d'entorpir aquesta meta.
Textes indicatius
Són aquells que apareixen en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
Pertanyen a aquesta categoria els títols subtítols i folis.
Atesa la seva funció, s'han de destacar de la resta de text pero no en excés es tracta de proporcionar informació sense estridències. evitant les distraccions del lector que ha d'estar centrar en el text general.
Texts secundaris
És quell que papareixen en l'obra sense fer el text general, completament l'exposició desenvolupada al text general.
Son textes secundaris: les notes, cites, índexs, peus d'il·lustracions, quadres i taules.
Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per a tant, s'haurà d'indicar convenientment.
Text general
Especificacions de marcat dels textes secundaris
Es marcarà en la fitxa d'especificacions tipografiques i en la seva ubicacio concreta.
Calibrat de l'original
Consisteix en calcular el nombre de caràcters d'un original.
tal dada, a mes de especificacions del disseny de lobra, permetra calcular el nombre de pagines que tindra lobra dun modus molt aproximat.
PROCEDIMENTS DE CALIBRAT CONVENCILAL
Orginal mecanografiat
Un cop l'original s'ha presentat en la forma adient i s'han realitzat les copies pertinents es procedeix al càlcul.
Segons quin mètode utilitzem neccesitarem un tipometre o litniòmetre o , en la seva menança un regle corrent i un llapis.
primer mètode: es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i s'han d'aplicar els càlculs: pròlegs, introduccions, capítols, epligs..
Els càlculs es realitzen sobre cadascuna d'aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres o il·lustracions s'ha de descomptar l'espai que ocupen.
Un cop establerts les parts, s'analitzen una a una comptant els caràcters i els espais.
Original imprés
L'original imprés normalment s'ha composat amb caràcters d'espai proporcional i els blancs entre caracteres, entre lletres i paraules varien per acosneguir el justifcat amb el que normalment es presenten.
A més presenten taules, quadres i ill·lustracions, tot integrat en la caixa de composició i és necessari descomptar així com blancs entre columnes, textes secundaris integrats com a notes i cites integrades en la caixa, etc.
Procediment: es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a las que s'han d'aplicar els càlcus: pròegs, introduccions, prefacis, llibres, capítuls, índex...
Procediments de calibrat convencional
DESCOMPTES
D'il·lustracions, quadres o taules.
Per a descomptar les dimensions d'un gravat o quadre, s'han de calcular les línies que aquest ocupa i els blancs preceptius.
S'ha de tenir en compte que les pàgines d'arrancada és a d ir ; aquelles àagines amb les que s'inicia una part de lobra normalment son pàgines curtes, presentant un blanc de cortesia que ocupa varies línies.
El mateix succeix amb les pagines finals de les parts: en aquest cas el blanc te la dificultat de què ajusti el text a tota la pàgina sense forzar-lo.
Procediment: es realitza una pàgina plena de mostres amb les especificacions donades per a l'obra.
Fases del procés de tractament de textes
a)Composició manual
b)metall fos
c)Fotocomposició
d)Tipografia digital/autoedició (poscript-true type-opentype)
Originals de textes
Poden ser:
-manuscrits
-parlats
-analògics (mecanografiats ens porta a OCR a picat de textes)
-Impressos (diaris, revistes)
-Digitals (formats digitals) ens porta a diferents formats digitals segons el programari utilitzat.
MANUSCRITS
Són els originals escrits a mà
No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les digicultats i els costos que implica el canvi de format.
Tot i això alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el "mal " costum de'entregar els seus originials en aquest format.
PARLATS/AUDIO
Un altre opció més estranya que la anterior
En aquest cas , el texte es presenta en format audio, be sigui analógic o digital i a l'empresa de preimpressió s'ha de fer a conversiço de format a mesura que s'escolta.
Per a les mateixes raons que en les de tipus manuscrit aquests originals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.
MECANOGRAFIATS
En desús. En aquest cas, loriginal es presenta mecanografiat.
Presentació habitual d'originals de texts fins fa poc anys, en la actulalidad s'ha vist relegat per la irrupció de la informàtica i les seves múñtiples avantatges.
Amb tot, encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de treball, però cada cop son menys.
El canvi de format no prsenta grans problemes , però sí pèrdues de temps i per aixo encariment del procés.
DIGITALITZATS
Es fan necessàries unes bones especificacions en la recepció d'aquest tipus d'originals.
Els originals digitalitzats es poden presentar amb un grau diferent d'aabat:
- originals digitalitzats snse composar
- originals digitalitzats
Originals digitalitzats sense composar
En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els diferents rangs que regeixen la composició.
El que pretèn l'autor és que les seves idees flueixin lliurament sense veures frenades per accions que en tot cas faran millor els professionals.
Originals digiatlitzats mitg composats
L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició però sense que sigui la proposta final.
Són idees exposades per l'autor amb ajuda de la tecnologia informàtica i que necessita tractament posterior.
Originals digitalitzats composats
En aquest cas l'original ha estat ja tractat convenientment per l'autor i presenta totes les característiques que ha de presentar un cop imprès.
L'autor, que ha tenir coneixements de composició, entrèn quela seva obra n és només el contingut sino la forma en que aquest es presenta.
Estalvia molta feïna en la fase de preimpressió sempre que el treball estigui ben realitzat.
PREPARACIÓ D'ORIGINALS
Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats:
Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permeten a l'empresa partir d'una base sòlida per al seu posterior tractament.
L'ús a propiciat una unificació d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses del sector.
És molt recomenable, sempre que sigui posible, que l'autor entregui còpia de l'original i mai l'original, quedant aquest en mans de l'autor i guarit de posibles incidències.
A)especificacions d'entrega d'originals manuscrits
-Presentar-los escrtis per una sola cara
-És fonamental presentar una escritura neta, sense ratlles ni esmenes amb amplis marges i generosa interlínia, fàcilment entenedor pel treballador encarregat de la digitalització.
-Fer servir formats de paper normalitzats, molt recomenable el format normalitzat DIN A4.
-utilitzar papers blancs o d'un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d'un color fosc.
-Presentar cada una de les pàgines numerades sobre tot si l'original presenta els fulls solts.
-Si l'autor vols assenyalar alguna correcció en aquests original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.
B)especificaions d'entrega d'originals parlats
-Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat (analògic : cinta, k7, digital: mp3, flv...).
-Dicció clara audible, fàcilment entenedora pel treballador encarregat de la digitalització.
-Exposició continuada de es idees, sense dubtes, acotacions o salts.
C)especificacions d'entrega d'originals mecanografiats
-Han d'estar escrits per una sola cara.
-Fer servir un format de paper estándar.
-El blanc dels marges ha de ser ampli (almenys 2 cm) i han de ser + grans els marges de cap i peu, el blanc de la interlinia també ha de ser generós
-Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
-Ha d'aplicar-se una sangria d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.
-Els text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra, l'autor no ha d'incloure correccions a l'original.
-Originals amb molt bon contrast per facilitar la digitalització.
D)Especificacions d'entrega doriginals impressos
Ha d'existir un bon contrast entre el color del text i el fons sense traspàs de tinta ni transparències que entorpeixen la digitalització.
-Determinades fonts poden donar problemas en la digitalització: ha de fer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions del treball, ja que és posible que hagi que digitalitzar el text manualment.
Ha de comprobar-se que l'original s'adapti a l'escànner, que el llibre s'obri completament i que el format sigui més petit que l'altre que l'altre d'escannejat
Especificacions d'entrega d'originals digialitzats
Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'ua base sòlida per al posterior tractament
-l'ús ha propiciat una unificació d'aquestes normes, de tal manea que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses implicades:
- si els textes van sagnats...
- en negreta, en cursiva..
A)especificacions rellatives a aplicacions i formats
Junt amb els arxius digitals, s'ha d'entregar SEMPRE una còpia impressa escrita per una sola cara amb:
-el número de pàgina de l'última versió entregada
- el llistat d'arxius amb l'extensió corresponet
-aplicció o aplicacions amb que s'han creat
- la seva versió
-entorn operatiu
Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades
-Editors de textes per defecte dels sistemes operatius: simple Text, Text Edit.
-Editors de textes professionals: Word, Wordperfect
-Per a la utilització d'aplicacions de maquetació (QuarkXPpressmIndesign...)
-És recomenable que cada part de la feina és guardi com arxiu independent.
-Els arxius han de de enumerar-se.
B)especificacions relatives al text
-fer servir una configuració de pàgines estàndar.
-el blanc dels marges ha de ser ampli (almenys 2 cm) i han de ser més grans els marges de cap i peu.
-el blanc de l'interlínia també ha de ser ampli.
-ha d'aparèixer el número de página, marginat a la dreta.
-són preferibles els originals sense composar, a no ser que l'autor vulgi compossar-lo.
El text es presentarà aliniat a l'esquerra, sense justificar i sense participació de paraules.
No s'ha de forcar el canvi de línia ni el canvi de pàgina.
-fer servir un sol tipus de lletra, el més estàndar posible, un sol cos i un sol estil.
-les notes s'han d'incloure en el lloc que aniran ubicades separades del text general per guions llargs.
Els quadres i taules s'han de compondre en un document a part i adjuntar-los com arxius independents.
S'ha d'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.
Els paràgrafs no s'han de separar entre si re linies en blanc.
Original digital 1: incompliment de esespecificacions
Perifèrics d'entrada
Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar almenys de una aplicació de reconeixement òptic de caràcters que permeti la digitalització dels originals mecanografiats o d'aquells originals que estan impressos però dels que no es disposa de l'arxiu digital.
A més, han de disposar de connexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la recepció i enviament d'originals digitalitzats.
Un fax pot complementar l'enviament dels originals a través de les xarxes telemàtiques.
En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'audio.
Ordinadors
Dos enterons principals: Compatibles IBM (PC) y Macintosh (Mac).
Els dos entorns són necesaris en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.
En la actualitat són compatibles i, per això, és posible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, per que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.
Fonts
La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s'emmagatzenen en nel sistema operatiu de l'ordinador i que es poden adquirir o llogar externament.
Aplicacions
Les aplicacions d'edició bàsica pròpia de cada sistema operatiu són suficientes per a preparar originals digitals i els formats en que permeten guardar els documents són els més usuals.
Entre aquests programes trobem Word Pad (PC Windows) i Simple Text o Text edit (Mac de OSX).
Les aplicacions d'edició professional es troben disponsibles en els dos entorns (destequen Microsoft Word y Word Perfect).
Formats oberts
ASCII (American Standard Code for Information Interchange). No conté informació de tipografia o disseny.
RTF (Rich Text Format)
Conté informacó de tipografia o disseny molt bàsica.
Formats específics
- Processadors de textes (InDesign, per exemple).
+ contenen tota la informació de tipografia o disseny
+ permeten exportar en EPS poscript
FORMATS DIGITALS AD'ARXIUS DE TEXT
Tipografia
- Poscript
- Truetrype
-Opentype
Fases del procés de tractament de textes
-Idea
-Redactor
-Transcripció a paper o digital
-Correcció
-Correcció d'estil
-Fotocomposició/autoedició/maquetació
-PDF baixa resolució
-Correcció de maquetació
-PDF alta resolució
-Filmació fotolits /planxes
-Impressió
PDF - OCR
És una de les aplicacions més comunes dels escànners.
OCR: Optical Character Recognition (cóm fer per a ensenyar a llegir a l'ordinador).
En definitiva, el que desitjariem seria que l'ordinador sapiguès llegir com nosaltres.
L'OCR, és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que s'assemblin a lletres, a caracters.
Depèn de la complexitat d'aquest programa, entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar l'escriptura manual, mantenir el format original, o aplicar regles gramaticals per a agumentar la exactitud del procés de reconeixement.
Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre <<t>> amb <<1>>, per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.
Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.
Podem estalviar en l'aespecte del color: gairabé sempre serà suficient amb blanc i negra (1bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8bits).
Per aquest motiu a alguns escànner de corró els hi manca suport per a color.
L'OCR: OPTIMATITZACIÓ DELS RECURSOS
En els últims anys la digitalitació de la informació (textes, imatges, so,etc) s'ha convertit en un punt d'interès per a la societat.
En el cas concret dels texts, existeixen i es generencontínuament grans quantitats d'informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.
Podem automatitzar la introducció de caràcters evitant l'entrada per teclar, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.
El reconeixement òptica de caràcters (OCR)
Així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.
- Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertnyen a un determinat alfabet, a partir d'una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un pgrograma d'edició de text o similars.
L'OCR: problmes en el reconeixement òptic de caracters.
El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters es converteix el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.
Partin d'una imatge perfecta, és a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d'aquests caràcters es realitzarà bàsicament comportant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.
Les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic caràcters es troba amb diversos problemes:
- el dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.
- la resolució d'aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.
- la separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.
- la connexió de dos o més caràcters per píxels comuns també potproduir errors.
L'esquema bàsic d'un aglorisme de Reconeixement Òptica de Caràcters:
- tots els aglorismes de reconeixement òptic de caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d'una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.
- per tal de fer-ho es fan 4 passos, que són els següents:
1)Binarització:
La major part d'algorismes de l'OCR parteixen de la base d'una imatge binaria (dos colors) per tant és convenient convertir una imatge a escala de grisos o color, en una en blanc i negre de tal manera que es preservin les propietats essencials de la imatge.
Es pot fer a través de l'histograma de la imatge on es mostra el nombre de píxels per cada nivell de gris que apareix a la imatge.
Per binaritzar-la haurem de traiat un llindar adequat, a partir del qual tots els píxels que no el superin es convertiran en negre i la resta en blanc.
Gràcies a aquest procés obtenim una imatge en b/n on queden clarament marcats els contorns dels caràcters i símbols de la imatge.
A partir d'aquí podem aïllar les parts de la imatge que contenen text (més transicions entre b/n).
2)fragmentació de la imatge
Procés més costós i necessari, pel posterior reconeixement de caràcters.
La segmentació d'una imatge implica la detecció mitjançant procediments d'etiquetat determinista o estocàstic, dels contorns o regions de la imatge, basant-se en la informació d'intensitat o informació espacial.
Permet la descomposició d'un text en diferents entitats lògiques, que han de ser suficientment invariables, per ser independents del escriptor, i suficientment significatives pel seu reconexiement.
No existeix un mètode genèric per duu a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç per l'anàlisi d'un text.
Tot i això les tècniques més utilitzades són variacions dels mètodes basats en projeccions lineals.
Una de les tècniques més clàssiques i simples per imatge de nivell de gris consisteix en la determinació dels modes o agrupaments ("clusters") a partir de l'histograma, de tal manera que permet una classificació o llindarització dels píxels en regions homogènies.
Existeixen altres mètodes com: el detector de contorns de Sobel, operador de Kirsck, detector de contorn de Marr-hildert, el detector de contorns de Canny, etc.
3)simplificació de components
Un cop aïllades les components connexes de la imatge s'haurà d'aplicar un procés de simplificació per cada una d'elles.
PROCEDIMENT; consisteix en anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component, de forma que es preservi la seva tipologia.
L'eliminació dels punts ha de seguir un esquema d'escrombrats successius per tal que la imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l'original i aconseguir que no quedi deformada.
S'ha de fer un escombrat paral·lel, és a dir, assenyalar els píxels borrables per eliminar-los tots a la vegada. Aqeust procés es duu a terme per fer possible la classificació i reconeixement simplificant la forma de les components.
4)comparació amb patrons
En aquesta etapa es comparen els caràcters obtinguts anteriorment amb uns caràcters teòrics (patrons) emmagatzemats en una base de dades.
El bon funcionament de l'OCR es basa en gran mesura en una bona definició d'aquesta etapa.
Per dur a terme la comparació amb els diferents patrons existeixen diferents mètodes, un d'ells és el Métode de projecció, en el qual s'obtenen les projeccions verticals i horitzontals del caràcter a reconèixer i es comparen amb l'alfabet de caràcters possibles fins a trobar la màxima correspondència.
Mètodes com: geometrics, estructurals, neuromimètics, Markovians, Zadeh...
L'OCR: aplicacions
Des de l'aparició dels algorismes de Reconeixement Òptic de caàcters, han sigut molts els àmbits que han introduït aquests processos per augmentar el rendiments dels seus i serveis i d'altres que es basen completament en aquestes tecnologies.
Aplicacions més destacades de l'OCR:
-reconeixement de textes manuscrits: tot i que el text es compon bàsicament de caràcters individuals, la majoria d'algorismes OCR, no aconsegueixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.
Això es pot arribar a comprendre una frase quan l'hem acabat de llegir.
-reconeixement de matrícules: han de ser capaços de localitzar la matrícula d'un vehicle amb condicions dil·luminació, perspectiva i entorn variables.
-indexació en bases de dades.
Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d'imatges i demostra que l'ORC encara pot donar molt de si.
Els Alfabets del Món - Tipologia
Necessitat de comunicació
La comunicació segons Berelson:
< transmició d'informació, idees, emocions, habilitats ,etc. a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfiques, etc >
COMUNICACIÓ: el que volen fer conèixer als demés.
(les meves emocions, sentiments, formes de pensar...) A través de certs símbols, signes, i paraules que permeten donar a entendre el que volem.
EVOLUCIÓ DE LA COMUNICACIÓ:
-Comunicació gestual. Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
-Comunicació gestual + sons (complexos)
-Més informació, més coneixements
-Plasmació de senyals, simbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.
Tot això engloba la comunicació per NECESSITAT.
Com ho fan?
-Recursos gràfics a mà (un pal, pedra, dits, ungles, un trós d'un os d'un animal...)
Després...
-Lent refinament de les demandes i necessitats. El món estava explicar per la MÀGIA.
Perque no sabien com explicar el perquè de les coses.
-Necessitat i màgia = ART RUPESTRE
-Signes d'escriptura
ESCRIPTURA: forma de donar-li signe o símbol al llenguatge parlat.
-parauls: imiten sons de la naturalesa.
-llenguatge: A partir de sons que acompanyen els gestos fets per comunicar-se.
L'escriptura té una serie de codis consensuats per poder completar el procés de comunicació.
EMISOR - CANAL - CODI- MISSATGE - RECEPTOR
mitjà físic llenguatge
ALFABET: agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitza en el llenguatge escrtir que serveix com sistema de comunicació.
Deriva del nom de dos lletres: Alfa i Beta.
Alfabets del món - TIPOLOGIA
Hi han 2 tipus d'escriptura: escriptura conceptual i escriptura llingüística.
Escriptura conceptual:
A través d'iocones o representacions gràfiques que expressen idees o paraules.
-Pictograma: representació icònica que pot ser realista o idealització.
Ex: jeroglífic , hitita.
-Escriptura cuniforme: deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó.
Ex: grec micènic, el japonès.
-Ideograma: Element gràfic que representa paraules.
Ex: escriptura xinesa.
Escriptura lingüística
A través de signes, expressen sons.
-Escriptura sil·làbica: cada signe representa 1 grup fonètic.
Ex: grec micènic el japonès.
-Escriptura alfabètic: cada signe representa 1 fonèma. No són escriptures perfectes.
Ex: català ss/sc/ç = /s/
Origen de l'escriptura
-Provablement van aparèixer a través de pictogrames.
-Té com a 1r ús la comptabilitat.
-Els testimoniatges més antics són tauletes mesopotàmiques.
Mesopotàmia: Escriptura sumèria
· A partir de 3300 ae, a Sumer s'escrivien tauletes d'argila amb un sistema semipictogràfic: escriptra cuneïforme
· Llengua sumèria poc coneguda: aglutinat
· Orientació de l'escriptura: per columnes, d'esquerra a dreta i de dalt a baix.
Ortient Mitjà i Àsia Menor
- Adoptaran la tècnica cuneïforme en pobles de l'orient mitjà i Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.
- Cap al 500 ae, els perses emprenen un nou sistema cuneïforme de tipus sil·làbic.
Egipte: Sistema jeroglífic
Des de 300 ae fins al 400 de, a Egipte, s'emprà el sistema jeroglífic, a partir del qual es desenvolupen 2 escriptures cursives: demòtica / heràtica.
La demòtica (650 ae): més simplificada i per a usos administratius i econòmics.
Hieràtica: antiga casi com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.
- Orientació de l'escriptura: dreta-esquerra / esquerra-dreta.
Xina: escriptura logogràfica
A la dinastia de Shang ja va aparèixer (1400 ae).
Van passar de 4500 signes fins que hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí --> 50000 signes, 1500 dels quals són apressos a l'escola.
L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident però l'escriptura xinesa ha des vingut sobretot semanticofonètica (logrames).
Desde del s. V , existeixen casos d'escriptura sil·làbica el més reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh (62signes) al començament del segle XX.
Japó
Els japonesos al s.V de, comencen adaptar poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus Kanji.(5000 signes).
Fins al segle IX, no es desenvolupen els 2 sil·labaris principals: llengua oficial = katakama i escriptura corrent : diagrama
Amèrica Central
Mode d'escriptura: Precolombina. Els indis americans feien pictogrames i els inques són:
- Asteca (Mèxic central)
- Maia (Mèxic meridional, Guatemala, Hondures, El Salvador)
Tots dos sistemes van canviar elements fonogràfic i logogràfics.
1rs testimoniatges d'escriptures centreamericanes són del 600 ae.
Creta: Escriptura jeroglífica i sil·làbica
Està la lineal A i lineal B.
- Lineal A: 80 signes. Llengua no indoeuropea, encara no desxifrada.
- Lineal B: 88 signes. Derivada de lineal A. Llengua grega i indoeuropea.
Les dos són sil·làbiques.
Escriptura alfabètica
-Registren llengües semítiques
Evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis com les:
- inscripcions protosinaítiques (31signes)
- Protopalestines (1500 ae)
O bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme (30 signes) de l'alfabet d'ugarit.
Alfabet fenici: llengua semítica
- Inscripcions més antigues.
Origen: vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte
Alfabet: aleph / beth
Descripcions de l'alfabet fenici: l'escriptura fenícia es va difondre per al mediterrani per l'orient Pròxim Mitjà i va fins a l'India de manera que presenta les següents subdivisions: branca fenícia, palestina, araena, àrab meridional.
Alfabet grec
- Origen semític
1ra inscripció: segle XII ae
El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps així: grec alcaic (nombre de lletres variable i l'orientació. Te forma esquerra/dreta.
Després, grec clàssic: 24 lletres i orientació esquerra/dreta.
Innovacions pròpies del grec: anotació de vocals i afegiment d'algunes consonants.
Destacar que:
a) Aportació de vocals, va fer possible la transcripció. La fonètica satisfactoris de les llengües europees.
b) Període clàssic: Les lletres, diagrama, som, appa, sampi : Desapareixen.
Derivacions de l'alfabet grec
A l'època antiga:
- Llengües no hel·lèniques (cari, leci, lidi) --> Àsia Menor
- Escriptura itàliques (etrusc).
- El copte (egipci).
L'epoca Mediaval
- gòtic
- eslau
Alfabet llatí
És una mes de les nombroses escriptures locals que els estruscos i els d'Itàlia prenen més o menys directament d'alfabets frecs occidentals.
En el cas de Roma: Adaptació Etrusca de l'escriptura d'Eubea.
L'alfabet clàssic el contrueixen 23 lletres amb orientació inicial bustrofèdica i posterior d'esquerra a dreta.
Després de evolucionar l'escriptura llatina ha esdevingut una de les universals.
Destacar: a)Principi: 21 lletres
b)Nous sons: noves combinacions
Alfabet arameu
Arameus: pobles semític establert a Síria on va esdevenir mercenaris i comerciants.
Escriptura aramea, adaptada a la fenícia.
22 consonants, de dreta a esquerre.
Alfabet hebreu
Te dues formes diferents:
més antiga, deriva de l'escriptura fenícia i ha quedat reduïda a l'ús religiós.
La més moderna deriva de l'alfabet arameu.
Alifat àrab
Deriva de l'alfabet arameu, evolucionarà amb cufic i naskhi.
28 consonants.
No tenen transcripció de vocals.
No tenen majúscules.
No permet divisió final de linia.
India
Existeix una escriptura protoíndia, corresponent a la civilització de Harappa i Monenjodara (Vall de l'India).
250 signes, sense desxifrar encara.
Escriptures més modernes deriven de l'alfabet arameu: kaharosti i brahmi
Alfabets Eslaus
El primer alfabet eslau va ser una creació original de cril·li com a eina per l'evangelització del pobles eslaus.
40 signes glagolitics.
més recent és l'alfabet ciríl·lic.
43 signes que deriven de lletres gregues, glagolítiques i d'altres signes en 1050 els eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl·lic i el llatí.
Escriptura germànica
El futhark o alfabet rúinic: creació pròpia dels pobles germànics amb aportacions del llatí.
16 i 24 signes de forma lineal, orientats variablement.
Característiques rúnics:
Associats a qüestions màgiques i mistiques.
Runes transmeten un missatge secret.
cada signe te la seva qualitat.
mesuren de les runes gaudeixen de prestigi
Alfabet ibèric
Alfabets a la península dels segle VI-V (fenici i grec fònic)
L'escriptura tartesso-Ibèric
Emprava un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, 7 signes.
Petites variacions fonètiques.
NOUS ALFABETS
Amb el pas dels segle no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió, escrits o visuals.
-Taquigrafia
-Telègraf
-Escriptura per a cecs
-IPA o alfabet fonètic intern.
-El llenguatge de concordança mundial, l'esperanto (llengua planificada)
-El codi de signes per a sords.
-Els senyals de trànsit..
-Els elements amb els quals produïm o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment: impremta, màquina d'escriure, processador electrònic de texts...
ESQUEMA - ORIGEN DE L'ESCRIPTURA
