Formació i orientació laboral

Anglès Tècnic

UF1: Offset

FLUXOGRAMA DE PROCÉS GRÀFIC

Disseny - Concenpció d'odea

                    - Proposta gràfica (investigació)

                                                                    T r a c t a m e n t

                                              Textos                                              Imatges

                                      (Gutemberg)

                                           |                                                                  |

                             composició                                    Xilografía (Sistema d'impressió
P           Abans: Gutemberg va inventar els tipos duros     sobre gusta. En relleu)           R                   que eren uns cubs amb una lletra amb                           |

E                     volum.                                                Litografia (Sobre pedra. Planogràfica

I                                           |                                                                |  +tintas grases.)  

M                     Després: Va aparèixer la fotocomposició     Després: fotomecànica

P                                                                       |                                            |

R                                                                   fotolits                                    fotolits

E                                                                       |                                            |

S                                                                 Autoedició                        Traçat i muntatge

S                                                                       |

I                                                              Compaginació
Ó                                                                       |

                                                                 Imposició

                                                                              |                              |

I                                                                       FORMA IMPRESSORA
M                                                                              |                              |
P                                                                        Tipografia                Litografía
R                                                                               
E 
S                                                                             
S
I
Ó                                                                              Manipulats i acabats

                                                                                       -Offset
Postimpressió                                                -Flexografía
                                                                                     -Retrogravat
                                                                                     -Serigrafía


Actualitat

 Autoedició

|

Compaginació

|

Imposició

|

          Fotolits computer to film (CTF) (Ja NO)

|

Forma impressora (CTP) (SI)

|

-Offset

-Flexografia

-Retrograva

-Serigrafía

Apunts dia 11/10/2013

                               A                          B
                       Hidròfil (amb aigua)                         Lipòfita (es junta amb la tinta)

En 1796 es va inventar la litografía que era un tipus d'impressi´sobre pedra.
El Torculo era la màquina litogràfica de principis del segle XIX, la qual pressionava per a que la tinta es quedés al paper.


Offset (1890). Impressió directa, és a dir que havia contacte directe amb el suport, als inicis, però per un error de una persona el contacte va canviar i va ser indirecte.
- Planogràfica
- Tintes grasses
- Indirecta

                                               

Els tubs es diuen planxes, la tinta i l'aigua es queden als tubs i quan pasa el paper, aquesta s'impregna al suport.
El primer cilindre es diu de planxa, el segon cautxú i el tercer d'impressió.

Forma impressora -- suport -- tinta -- solució de mullat

            

La Planxa Offset

Està formada per una base sobre la que s'aplica una emulsió fotosensible amb una resina grasa. La banesa de la planxa pot ser realitzada per : poliester, alumini, polimetàliques.

La matèria més utilitzada és l'alumini perque es més lleuger, econòmic i resistent.
És necessari convetir-lo en superfícia hidròfila o a trvés de tractament químics. Hem de provocar en la superficie de l'alumini, una rugositat que ens permeti anclar la capa d'imatge i retenir l'aigua n la zona on no hi ha imatge.

Rugositat artificial que li donem a l'alumini --> GRANEADO
Conversió en superfídie hidròfila de l'alumini --> ANODIZADO (electrons per a que pasi l'aigua)



La Tinta

Tintes en impressió offset, han de cumplir les característiques següents:
- que no es disolvin en l'aigua de mullat.
- que la seva intensitat no es disolvi amb l'humitat.
- que no siguin abrasives per evitar el desgast de la planxa.

Més del 25% d'aigua es conseidera excesiu i por provocar la pèrdua de qualitat en la impressió.

OXIPOLIMERTIZACIÓ O PENETRACIÓ : la tinta entra al suport

La Solució de mullat

L'aigua que utilitzem per a l'impressió s'ha de controlar en alguns aspectes (duresa, PH, tensió superficial, temperatura...).

Duresa: representa la quantitat de sald minerals que porta dissoltes l'aigua. La duresa del aigua es medeix en: graus dH alemanys. Es recomana treballar amb una duresa inferior a 15 dH.

El PH: indica si l'aigua és àcida o alcalina. de 0 a 6'9 és àcida, 7 és neutre, de 7'1 a 14 és bàsica.

En l'offset es recomana estar a 4'5 o 5'5, és a dir, àcida.

Per a que el PH no vari s'afegeixen unes gotetes que es la solució amortiguadora.

Per disminuir la tensió superficial utilitzem l'alchol isopropilic.
La Temperatura ideal es 25º.



La mantilla de Caucho

Encarregada de transferir la tinta de la planxa de suport que volem imprimir.
Està consituida per una sèrie de capes de diversos teixits. La mantilla de caucho és la decisiva perque agafa contacte físic amb la planxa, la tinta i el papel.



Classificació de les màquines offset

-prenses de proves (són planogràfiques, per la automatització, utilitzades en tallers de fotomecànica per a les proves d'impressió).

-prenses rotatives de plecs (es classifiques en monocolors, bicolors i multicolors)
monocolors--> simples, gran versatilitat, per a imprimir en més d'un color hi ha que fer posteriors pasades.
bicolors--> dos colors en una sola pasada però pot provocar l'efecte duplicat perque a vegades la tinta primera no s'ha secat quan ja ha sortit la primera.
multicolors--> Més de 3 grups d'impressió junts. Amb aquestes màquines s'aconsegueixen un major control de la intensitat dels colors i del registre. L'inconvenient és el duplicat.

-prenses rotatives de bobines (imprimeixen el papel que arriba en forma de bobina, és molt ràpida i molt econòmica).

PARTS DE LA MÀQUINA OFFSET

            

Il·lustració vectorial

Imatges vectorials i retolació

Gràfics vectorials: Ús de primitius Geometrics com punts, línies, corbes i altres formes géométriques definits que és generin a través d'equacions matemàtiques per a representar imatges en infografia.

Definicions de les eines estudiades fins ara:

-L'eina Selecció (V) selecciona objectes sencers. Consulteu Selecció d'objectes amb l'eina Selecció

-L'eina Selecció directa (A) selecciona punts o segments del traçat d'objectes. Consulti Selecció de traçats, segments i punts d'àncora.

-L'eina Selecció de grups selecciona objectes i grups dins de grups. Consulteu Selecció d'objectes i grups amb l'eina Selecció de grups

-L'eina Vareta màgica (I) selecciona objectes amb atributs similars. Consulteu Selecció d'objectes amb l'eina Vareta màgica

-L'eina Llaç ( Q ) selecciona punts o segments del traçat d'objectes . Consulteu Selecció d'objectes amb l'eina Lazo

-L'eina Afegir punt de àncora ( + ) afegeix punts d'àncora a traçats . Consulteu Addició i eliminació de punts d'àncora

-L'eina Eliminar punt d'àncora ( - ) elimina punts d'àncora dels traçats . Consulteu Addició i eliminació de punts d'àncora

-L'eina Converteix punt de àncora ( Maj + C ) canvia vèrtexs arrodonits a vèrtexs quadrats i viceversa . Consulteu Conversió de punts de corba en punts de cantonada i viceversa

-L'eina Rectangle ( M ) dibuixa quadrats i rectangles . Consulteu Dibuix de rectangles i quadrats

-L'eina Rectangle arrodonit dibuixa quadrats i rectangles amb vèrtexs arrodonits . Consulteu Dibuix de rectangles i quadrats

-L'eina El · lipse ( L) dibuixa cercles i el · lipses . Consulteu Dibuix d'el · lipses.

-L'eina Polígon dibuixa formes regulars de diversos costats . Consulteu Dibuix de polígons.

-L'eina Estrella dibuixa estrelles . Consulteu Dibuix d'estrelles .

-L'eina Text ( T ) crea text i contenidors de text individuals , i permet també introduir i -modificar text . Consulteu Introducció de text en una àrea

ACTIVITATS

Exercici 3: m1m6uf103 (eina Pluma) calcar una imatge de mapa de bits

Amb la pluma generar un trébol a partir de 6 únics punts. 

El primer vinil

UF1:Classificación i preparación de originales

Cambios en el peso de la imagen

Modificación de la resolución (ppp) de una imagen original sin cambiar las línias.

Ps - Tamaño de Imagen
          - Cambiar resolución ( de 300 a menos).



Remostreo e interpolación:

Consiste en alterar la cantidad de datos de imagen al cambiar las dimensiones en píxeles o la resolución de la imagen.
Al disminuir la resolución (menos píxeles) s borra información de la imagen.
Si aumenta la resolución (más píxeles), se añaden nuevos píxeles.



Activitadad:

____________________________________

Factor de reproducción

FR = Lr/Lo                     FR = lr/lo

Lr = Lo · FR                   lr = lo · FR


Porcentaje de reproducción --> %R = FR · 100


RA: Resolución de ánalisis

La mejor resolución es aquella imagen con una buena calidad de imagen con un mínimo volumen del archivo.

Liniatura

Es el número de puntos de semitono que hay en una unidad de medida lineal,  usualmente pulgadas o cm.
Linieaturas de 150 líneas por pulgada i 60 linias por cm.

 Cálculo imágenes de tono

RA = L · FR · FC

RA: Resolución análisis

L: liniatura de trama

FR: factor reproducción

FC: factor calidad (Siempre es 2)

Liniaturas en línias x cm (l/cm) a linias x pulgada --> l/p = l/cm · 2'54

                                     FC, varia en función de la liniatura:

                                    Liniatura (l/p)                     FC a utilizar

                                    Menor de 120 l/p                            2

                                         120-150 l/p                               1'8

                                          +150 l/p                                   1'4

120L --> papel períodico 
150L --> papel normal (revistas...)
175L --> publicaciones alta calidad (enciclopedias...)


120L
  150L   
    175L

Cálculo imágenes de linia

RA = RS · FR · FC(1)

RA: Resolución análisis

RS: Resolución de salida

FR: Factor de reproducción (Siempre 1)

____________________________________________________

Introducción a Photoshop 

Modelos de colores

RGB: Basado en la síntesis aditiva. Representa los colores a partir de mezclas de 3 colores (rojo, verde y amarillo). La escala de intensidad es del 0 al 225.

Información de la imagen

Dimensiones: 1920x1200

Ancho: 1920 píxeles

Alto: 1200 píxeles

Resolución horizontal: 96 ppp

Resolución vertical: 96 ppp

Profundidad en bits: 24

RGB

CMYK: Basado en síntesis substractiva. Mezcla a partir de cian, magenta y amarillo. Se utilitza en la impresión de colores. La escala de intesidad va del 0 al 100.

Información de la imagen

Dimensiones: 1920x1200

Ancho: 1920 píxeles

Alto: 1200 píxeles

Resolución horizontal: 72 ppp

Resolución vertical: 72 ppp

Profundidad en bits: 32

CMYK

Indexado: Reduce la gama cromática de las imágenes a un máximo de 256 colores, con lo que el tamaño del archivo también disminuye. Al cambiar una imagen de modo RGB a indexado, el programa reduce los tonos presentes en la misma, con lo que la imagen pierde calidad.

Información de la imagen

Dimensiones: 1920x1200

Ancho: 1920 píxeles

Alto: 1200 píxeles

Resolución horizontal: 72 ppp

Resolución vertical: 72 ppp

Profundidad en bits: 8

                                               Indexado 

Escala de grises: Cada pixel tiene un valor equivalente a una graduación de gris. Estas imágenes están compuestas de sombras de grises, que van desde el negro pasando por los diferentes tonos y mezclas de blanco y negro hasta llegar al blanco.

Información de la imagen

Dimensiones: 1920x1200

Ancho: 1920 píxeles

Alto: 1200 píxeles

Resolución horizontal: 72 ppp

Resolución vertical: 72 ppp

Profundidad en bits: 8

Escala de grises 

Mapa de Bits: En la imagen se pueden ver los píxeles o puntos de color en blanco y negro en un monitor. Antes de ponerlo en modo mapa de bits, hay que poner la imagen en escala de grises.

Información de la imagen

Dimensiones: 1920x1200

Ancho: 1920 píxeles

Alto: 1200 píxeles

Resolución horizontal: 72 ppp

Resolución vertical: 72 ppp

Profundidad en bits: 24

Mapa de bits

______________________________________________

El peso de cada pixel

Bits / bytes / Kb / Megb / Gb / terbites

Es decir, 1 bit LINEA
              8 bits ESCALA DE GRISES
             32 bits RGB
             32 bits CMYK

_______________________________________________


Sintesis aditiva

Los 3 colores primarios en sintesis aditiva son el rojo, verde, azul.
Són colores luz. Cualquier emisión de luz es con RGB (cine).

Los 3 colores de sintesis substractiva són cian, magenta y amarillo.

________________________________________________

Los originales se clasifican en:

-Original de linia --> b/n
                          -->color

-Original de tono --> tono continuo --> b/n - (foto antigua)
                                                      --> color - opaco (fotoprix)
                       
                           --> tono discontinuo --> b/n - opaco
                                 (Impresos)         -->color - opaco


-Original de linias --> b/n - opaco
                           --> color - opaco


Identificación de originales de imagen:

-segun su soporte (digitales, transparentes, opacos)

-segun su color (b/n, color)

-segun el contraste (linia, tono(continuo, discontinuo)).

-segun su polaridad (positiva, negativa)

-segun su resolución.
               Resolución = CALIDAD
mala resolución --> se ven los píxeles o los dientes de sierra.

UF1 Equips i programari de tractament de textos

Activitat final

Activitat

iMac de 27 pulgades  

- Care i5 de Intel de 4 nuclis a 3'2 GHz.

- Turbo Boost fins 3'6 GHz. 8GB de memoria.

- Disc dur de 1TB

- Processador gràfic GeForce GT.
- 755M de NVIDIA con 1GB de memoria. 

Activitat 2 (Ports de connexió)

Port de só (auriculars) : Per escoltar música.

Port per a targetes SDXC : Targeta petita per emmagatzemar informació.

4 USB: Per intercambiar informació a través del PEN.

Thunderbold: Tipus de connector d'alta velocitat que fa ús de la tecnología òptica.

Gigabit Ethernet: Consegueix una capacitat de transmisió de 1 gigabit per segon, correspondents a uns 1000 megabits per segon de rendiment contra uns 100 de Fast Eternet.

A la següent imatge podem veure els ports:

__________________________________________

Història de la informàtica

Test de Turing

Turing va dir que aquest test requereix que un ordinador sigui capaç de mantenir una "conversa" fent servir el teclat i la pantalla amb una persona sense que aquesta pugui distingir si està mantenint una conversa amb un ordinador o un altre ésser humà.

La preinformàtica

Fa mil·lennis l'instrument de calcul era l'abac.

En 1947, un comptable japonès amb un abac va enfrontar-se amb un soldat americà amb una calculadora de l'època, va guanyar l'abac.

  

L'abac

El 1622 va aparèixer la regla de càlcul que encara s'utilitzava en el segle XX.

La Pascalina

El 1642, Blaise Pascal, va crear la Pascalina que era mecànica i els resultats molt sovint eren erronis. 

La Pascalina

El 1672-1673, la calculadora de Leibniz feia càlculs de les quatre operacions bàsiques i extreia l'arrel quadrada encara que no sempre de manera correcte.

 

Caladora de Leibniz

El 1862, Charles Xavier de Colmar, va treure l'aritmòmetre amb vocació de comercialització. Aquesta calculadora està perfeccionada i no feia errades.

Aritmòmetre de Colmar

El 1801, Joseph Harie Jacquard, propietari d'una filatura va fer dissenys en els seus talers mitjançant cartons perforats.

Aquest teler podia programar-se, el disseny va millorar, tenia entrada de dates i les targetes perforades es van utilitzar fins la dècada de 1970.

Targeta perforada

Primer computador modern

Charles Babbage, va construir una màquina diferencial per poder fer tots els càlculs i fòrmules del seu doctorat.

Aquesta maquina utilitzava les targetes perforades.

El cicle natural de computadores modernes era el següent:

Agusta Ada Bayron

Va ser la primera dona informàtica i programadora del món.

Va contribuir a la bona factura dels panells de Babbage i hi ha un llenguatge de programació que es diu Ada. 

El 1890, Herman Hollerith, va desenvolupar un equip de base als cartons inventats per Jacquard.

-era un estadístic.

-per fer els cens de 1880 tardaven 7 anys.

-gràcies a ell es varen codificar les respostes de les preguntes del cens en targetes perforades (automatització).

-així els cens de 1890 va fer-se en 2 anys. 

Va fundar una empresa : Tabulation Machine Company, que després va unir-se amb dues empreses i van formar: Computing Tabulation Recording Company (1911).

En 1924, després de la mort de Halleith, la CTRC va canviar de nom: IBM (International Business Machine).

La informàtica

La segona guerra mundial va proporcionar un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores. 

Després de la segona guerra mundial per descriure el progrés tècnic dels ordinadors, els informàtics parlen de "generacions informàtiques".

En 1943, la IBM va construir el Marck I, totalment electromecànic de 17m de llarg, 2'5 d'alçada i 5t de pes.

El Mark I era utilitzat per a fins bèl·lics, el primer ordinador automàtic tenia 750.000m de cable i era una màquina molt lenta.

Mark I

L'exèrcit americà, va demanar una computadora per poder calcular la trajetoria dels míssils.

Echart, Mauchly, Atonasoff i Berry van treballar i van crear Eniac amb 18000 vàlvules de buit, 3m d'alts, 3m d'ample i 30m de llarg. No guardava les dates processades.

Eniac

John Neuman, va aconseguir el concepte d'emmagatzematge de programa (l'ordinador pot tornar sobre qualsevol instrucció i repetir-la als cops que vulgui).

Deien que el funcionament d'aquest, baixava la tensió elèctrica a Filadèlfia.

La primera generació d'ordinadors (1951-1959)

Ja es comercialitzaven i tenien vàlvules de buit que podien multiplicar 2 nombres de 10 dígits, 40 cops per segon.

Van desaparèixer els tambors magnètics que servien com un sistema d'a magatzematge secundari.

Tenien un disc dur en 1956 de 5MB, però les vàlvules es cremaven, els ordinadors eren més gran i cars, necessitaven a personal qualificat i totes les màquines treballaven encara amb les targetes perforades.

La segona generació d'ordinadors (1959-1963)

Un invent de 1948 va canviar la forma de fabricar els ordinadors, el transistor.

Eren petits, consumien menys energia i eren més fiables.

Gràcies als "llenguatges d'alt nivell", els ordinadors eren més fàcils de programar. Ja no calia programar per cada màquina en particular.

Els ordinadors podien comunicar-se entre ells per línies telefòniques.

La cinta magnètica sustiuia plenament al tambor magnètic com a magatzem secundaria, una sola cinta podia fer informació de 1.100 targetes entre altres coses.

L'ordinador es quedava parat molts cops perquè l'entrada i sortida de dades era molt lenta.

En 1964,ILLIAC IV va ser el primer superordinador de la història gràcies a Daniel Slotnick.

Primer superordinador

La tercera generació d'ordinadors (1963-1975)

En 1958, va canviar novament la forma de fabricar ordinadors: circuits integrats o semiconductors.

Els circuits integrats, incoporporaven molts transistors i circuits electrònics en un únic disc de silici o xip.

Era més ràpid, tenia més memòria i més fiabilitat. Eren més barats i petits.

El primer miniordinador va ser el PDP8. (PDP=processador de dades programades).

Primer miniordinador

En 1967, IBM va decidir obrir els "seus sistemes" de manera que l'usuari només hagués de comprar els convertidors de llenguatges que necessitessis. 

Es va iniciar la indústria del software. 

La quarta generació (1975-1990)

Un invent de principis de la dècada de 1970 va canviar novament la forma de fabricar ordinadors: el xip microprocessador.

Aquest xip tenia la unitat de control i la unitat aritmeticologica d'un ordinador.

Les tècniques de fabricació han permés fabricar-les a gran escala i aquests xips contenen cents milers o milions d'aquells antics transistors. Intel 4004, el primer xip.

Intel 4004

Les companyies no es van prendre seriosament aquestes novetats, deien que només eren una joguina.

Altais de 1975: Microordinador comercial.

A finals de la dècada de 1970, Kits de muntatge d'ordinador per aficionats i difícils de muntar.

Dos joves empresaris, Steve  Jobs i Steve Wuzniak, somiaven en crear un ordinador domèstic.

En 1977 funden Apple computer. 

Van aparèixer els llenguatges de molt alt nivell basat en la programació orientada a objectes.

Es van desenvolupar les primeres xarxes d'alta velocitat: xarxes LAN i xarxes WAN.

La cinquena generació (1990-avui?)

Els ordinadors cada vegada eren més petits, fiables, ràpids i econòmics amb gran versatilitat del software.

No cal saber informàtica per utilitzar un ordinador gràcies a GUI (Inteface gràfica d'usuari)

En 1981-1991, Apple i Microsoft no eren compatibles.

Ordinadors a l'actualitat