UF3: Tipografia digital
Tipografia: Conjunt de característiques visuals de les lletres i nombres d'un text, tals com el disseny, forma i grandaria.
Tipografia Digital
Creació tipogràfica
-Professional: fundicions digitals
-Autor: aplicació especialitzada
Aplicacions de creació tipogràfica
Fontlab(vectorial) i FontCreator(mapa de bits)
Els inicisis de la tipografia digital van ser amb les fonts bitmap (herència matrius fotocomposició)
Actualment, fonts vectorials (arquitectura genuinament digital).
LES FONTS VECTORIALS
Formes definides mitjançant linies i corves:
-Fonts escalables (es pot fer més gran, petita...).
-representació en pantalla (bitmap de pixels) amb antialiasing(útil per ampliacions de text a partir de cert cos).
Diferents evolucions: postcript 1 (PS1)
true type (TT)
multiple master (MM)
open type (OT)
POSTCRIPT 1 Adobe
Definides per corbes de Bèzier (nodus i punts de control) primera tecnologia de fonts vectorials
no portable cpmpletament i hi ha versions diferents per Mac i Win.
Està composats per dos fitxers: fitxer vectorial (impressió)
maleta de fitxer bitmap (pantalla) en mac, maleta de fonts amb dos o mes tamanys i en Win sense maleta
MAC, font de pantalla = .bmap = implementa les dades mètriques = amplada de caràcters i paerlls de kern)
font d'impressió = sense extensió
WINDOWS, font d'mpressió = .pfb
arxiu d'informació mètrica: afm / pfm
ocasionalment = -inf : arxiu de text amb nom de font i altres dade
Fonts de pantala
joc de caràcters bitmap
ampliació : font escalonada
-diferents sèries per ont
-vinculació fotndfe pantalla amb outline font (garantitza que sèrie triada serpa la imrpressa).
True Typr: definides per splins (funcions de progrmaciò)
desenvolupament d'Apple per a competir amb PS1
portable cpmpletament (multiplataforma)
composada per fitxer únic (vectorial)
extensio .suit o .tt
anteriorment s'acompayava de maleta de tipus de accelerar visalització e pantalla = desafasat pet Atm i potència de CPUs.
PS1: rasteritzat óptim : mateix LDP . acce`tada er tpts dos`psotois ^s
font de treball per totes factories
TT. major versabilitat multiplataforma
fitxer únic
rasteritzar més lent: conversió a Ps, n accpetada per tots dispositius Ps
millor hinting: major pes en memoria
MULTIPLE MASTER MMF
desenvolupament de PS1 realitzat per Adobe.
Actualment abandonada per Adobe pel desenvolupament de d'OTF.
Basant en Unicode: dople type . cada font adopta firma diferent sense sistorció
només funciona amb utlitat ATM
OPEM TYPE (OTF)
basat en unicode. conjunt de caracter expadnit i opcions tipografiques avançades
arxiu únic: total compatibliat amb fonts TTF i PS1.
Tipografies comuns
disseny únics
professionales dissenys difrenciats
variacions òptiques
verssatlitat de resucursos
versalets reals
xifres clàssiques desalineades
fraccions o rdinals
lligadures
caràcters devoratius
caràcters diferents
carpacters no llatins.
OPEN TYPE i aplicacions
des de introduccio CS = recursos OTF
desde la versio 7.'0 sporta Unicode i Open tType, sense limitacions mitjançant la paleta Dimesions
Classificació Tipogràfica
- Serifes (adornades, ex: Times). Per llibres, revistes, textes llargs...
- No serifes (no adornades, ex: Helvetica). Titulars curts, ròtuls, webs...
- Interletrejat (espai entre cada lletra)
Tipografía - Art subtil
Elements tipogràfics que tenim en compte:
- lletra - trets caracteristics
- famílies de lletres - organitzades en alfabets
- paraula / conjunt de lletres
- línia (conjunt de paraules)
- paràgraf (conjunt de línies)
- bloc de texte
- columna
- maqueta de pàgina
- L'imprès
(Aquests dos últims formen part de la maquetació).
La Lletra
Cada lletra està inmersa en un quadrat.
Ex: La lletra M està dividida en 1000x1000 unitats. 1000000 d'elements. La lletra I no tindrà els mateixos elements perque no ocupa tant espai com la M.
Els blancs (espai sense escriptura) es tindrà en compte en el disseny, sobretot en disseny de pagina.
Famílies de lletres
Conjunt de signes escriptrals que comparteixen trets de disseny en comú.
Les famílies poden estar basades en subfamilies.
Subfamilies:
- ample del traçat = fi, mig, negre...
- forma del traçat = perfilat, ombrejat...
- proporció dels eixos = rodona, estreta, expandida...
- inclinació dels eixos = cursiva, inclinada...
La paraula
- millor lectura: barreja de minúscules i maiúscules.
maiúscules : + quadrades i geomètriques. Tiren al vertical.
Forma exterior:
- M - densificació ( meys diferenciació)
- m - diferenciació (ññetres que pijen i baixen)
Ritme interior --> joc de blancs (on no hi ha escrit). Ajuda a l'estructura del texte.
V A (no) VA (si)
La línia
Conjunt de paraules que es donen suport sobre la mateixa linia base.
Hi han dos problemes tipomètrics qe són:
-Espai entre paraules (podrien desestructurar la linia + esteticament).
-Dimensions de la linia :
- tipus de lectura
- grandaria de lletra
- nombre ideal de caràcters
-Tipus de lectura: + petit el texte menor serà el tipus)
-Grandaria de lletra (depèn de la distància del texte)
-Nombre ideal de caràcters: + llarga la linia, interlinia larga.
Normativa: 20-25 cícers (unitat mesura tipogràfica)
Paràgraf
Blocs de texte, que creen els poetes o escriptors en la literatura.
Però s'han de omplir les normes de creació:
- obres de creació
- llibertat
- tot la resta (adequació a diferenciació gràfica i brevetat).
Columnes i maqueta
La preferència per utilitzar un nombre de columnes, depèn:
- l'ample de la pàgina (millor 2 columnes de 35 caracters que 1 columna de 80 caracters.
- tipus de projecte (2-3 columnes és + fàcil ajustar una imatge digitalment).
- raons de disseny (si llibre, novel·les te una continuació) Amb 1 estructura de base.
revista, diari... (NO varible).
Els Blancs
Són funcionals, calmen la lectura, és la seva funció principal. Tenen enormes posibilitats estètiques.
Conclusions:
- de la grandària del cos, depèn la línia.
- de la longitud de la línia depèn la interlínia.
- de les interlínies, depèn la coherència del paràgraf.
COS - LÍNIA / LÍNIA - INTERLÍNIA / INTERLÍNIA - PARÀGRAF
Història de la tipografia
Segle primer: els romans tenien un alfabet idèntic a l'actual, encara que faltant-li les lleres J, W i V.
Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.
Imperi romà: influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.
Abundants restes demostren la difusió de l'scriptura a Roma:
a) les lletres de bronze encunyades (incrustrades en inscripcions tallades en la pedra).
Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esboç de la composició.
b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.
c) ja es dissenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.
Els estils tipogràficas fonamentals que registrava la societat romana eren:
-- Quadrata
Minúscules quadrades romanets, originalment cisellades en pedra. Auge entre segona mitad segle I i el segle III. En còdic de luxe , va aguantar fins als segle VI, i fins el segle IX en titulars. Mateixa alçada i amplada. Totes les lletres deriven de formes quadrades, circulars i triangulars. Formen rectilínies acabes en traços rematats amb gràcies.
Formes simples, sense lligadures.
-- Rústica
Versions menys formals i més ràpides de les maiúscules quadrates.
És una escriptura de maiúscules més adaptades a l'escriptura amb tinta sobre suports "tous".
--Cursiva
Diverses modalitats d'inclinació de les maiúscules. Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.
D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:
La columna trajana; els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establit una base imaginària de línia.
LES MAIÚSCULES
Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decisius:
a) un avenç:
Utilització de nos suports: el pergamí i la vitela.
Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex , són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació, amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya
una conseqüència --> Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar
per la rapidesa de l'escriptura, ús de les predecessores de les primeres lletres minúscules : les lletres uncials.
Tipus de lletra Uncial
Desenvolupat pels romans en el segle IV, i després va ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII.
Totes les lletres tenien una altura fixa expete la De i la H
totes les lletres eren anguloses exepte la A, d , i , h i M, que eren arrodonides.
Tipus de lletres Simuncial
Més tard es va elaborar un altre estil, més proper a la caixa baixa actual, que eren les lletres simuncials
Algunes d'aquestes lletres se sortien de la linia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.
Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escriptura.
MINÚSCULES
CAROLÍNGIA
Després de la decadència i la caiuga de l'imperi romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York, que desenvolupés una minúscula forma, per usar-se com lletra de llibre en tot occident.
Serà el deisseny dels caràcters de caixa baixa , assolint-se la unitat de l'escriptura europea.
El suport de Carlomagne va servir també perquè s'instituïssin clarament jerarquies en la composició, alternant l'ús d'uncials seminuncials i minúscula carolíngia.
LLETRA GÒTICA
Segle X
S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment en el que la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement. En els segles postriors la còpia de llibres va augmentar encara més.
EL PAPER
Cap a l'any 1100 dC entra a Europa a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya , un invent ja vell en orient el paper (xina, any 105 dc).
Lentament, el secret de la fabricació de paper va anar corrent per europa.
De qualsevol forma, la fabricació i l'ús del paper no va estaar ben assentada fins a principis del segle XV
Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com època de les tenebres i encara que culturalment l'edat mitjana va ser pobre, van ésser un grapat d'homes-monjos principalment, que van preservar la cultura clàssica durat molt segles.
Ens els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Texidura.
- Lletra gòtica molt estreta i molt negra
(Fraktur - foto)
Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:
-textus precisius: estil amb traços verrticals de lletra perpendiculars a la linia de l'escriptura
-textus quadratus: amb peus ròmbis creuant la linia d'escriptura.
-- literatura bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, enccara que amb desigual acollida, per tota Europa.
-- Litteratura Moderna: a itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itlàlia durant el reinaixament.
-- Literatura Antiqua: Poggio bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alernativa a la Literramoderna.
-- Minúscula de Niccoli Niccolo: desenvolupa aquest estil de lletra precursora de l'escriptura itàlica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.
LA IMPREMTA
1450: Gutenberg inventa alhora els caràcters mòbils i la premsa creant la imprempta a Europa.
Precedent: en Orient el corea pi-Sheng havia inventat els caràcters mòbils en fang cuit
1200 dC: els coreans ja fonien els tipus en bronze
1300 dC: els coreans van imprimir el primer text conegut
1456: el primer text occidental va sortir de la imrempta de Johann Gutenberg
Gutenberg: el seu mèrit resideix en un enginyós sistema per a fondre els tipus en metall. La seva fórmula a força de plom, estan i altres metalls, no va sofir modificacions fins al segle XIX.
1609: neix a Estrasburg la primera revista setamanal
1622: a alemanya, va sorgir el primer periòdic.
PARTS:
Ull- qualsevol que sigui l'origen d'una composició, l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper. Permet identifcar cadascuna de les lletres respectivament.
Lingot -peça metàl·lica que forma part del materiall de blancs. La seva altura és inferior a la dels caràcters. La seva longitud i el seu gruix són variables.
Serveixen per a omplir els grans blancs en les formes tipogràfiques.
Muscle- espai comprès entre el límit extern del traç de l'ull de la lletra i la línia que delimita pels seus quatre costats a la base superior del paral·lelepípede tipogràfic
Els dos primers es relacionen amb l'interliniat (espai entre linies) i els dos segons amb l'acostament (espai entre lletres).
Els muscles són de valor diferent segons la lletra:
- els més importants són els de les lletres d'ull mig.
- Els més reduïts, els muscles de les lletres les asees de les quals ocupen l'ull superior i els de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull inferio.
-El cos d'un caràcter tipogràfic: és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu.
- En composició en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalent: l'espai que separa una línia de la següent (interliniat).
Parts de les lletres, esquemàticament
TIPOGRAFÍA
Hi han tres tipus de classificacions tipogràfiques. Segons Thibeadeau, segons Novarese i segons Vox.
Thibeadeau, es divideix en: Pal sec, Romà antic, Romà modern, Egipci, No llatins i Fantasia.
Novarese: lapidaries, ornades, mediavals, egípcies, venezianes, lineals, transicionals, Fantasia, bodonianes i d'escriptura. Es clasifiques segons les seves astes:
Vox, es classifiquen:
TIPOMETRIA
--> Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràcters d'impremta i diferents aspectes dels procesos d'impressió de textos.
Estudia la mesura de la composició basada en el cícer del punt.
Evolució histórica (1723)
Martin-Dominique Fertel va ser el primer tipògraf i va desenvolupar un sistema de composició tipomètric.
El sistema Fournier(sistema duodecimal de base 12) es divideix en:
Sistema Didot (europa continental) i Sistema Pica (àmbit anglosaxó).
La mesura dels cossos: es vasa en la Namoparela que es la unitat que divideix en 6 pars cadascuna dels quals anomenà punts.
Doble de Namoparela: 12 punts: cícer
CÍCER: superunitat duodecimal
1769 DIDOT
crea sistema duodecimal assimilant-lo l'anomenada retoformula . Mesura: peu de rei.
Peu de rei: es divideix en 12 polzades= 27'072mm
cada polzada es divideix en 12 linees = 2'256mm
cada linia es divideix en 12 punts= 0,188mm
PROPOSTA DE DIDOT: punt didot (0'376, dos punts de P.de rei), i Cícer (4'512mm, dos punts didot).
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Benjamim Franklin: reformula el sistema amb: polzada anglesa (25,4mm) = PICA
DIDOT: EUROPEU CONTINENTAL
punt didot = 0'376mm
cícer = 12 punts didot 4,512mm
PICA: ANGLOSAXÓ
punt de pica = 0'352mm
pica: 12 punts de pica = 4,233mm
PUNT: mesura d'elements inferiors. -- cos, interlinia, interliniat, filet
CÍCER: elements superiors. -- longitud de línea, alçada columna tipográfica, dimensions de il·lustracions.
Tipòmetre: regla graduada, per 1 banda en cícers i per l'altre en cm, que permet la mesura de qualsevol element tipográfic.
INDESIGN C4
Algunes eines del quadre d'eines serveixen per seleccionar , editar i crear elements de pàgina .
Altres permeten seleccionar text , formes , línies i degradats . Podeu modificar la maqueta general del quadre d'eines per ajustar-la a la de la finestra i del panell que prefereixi .
Per defecte , el quadre d'eines apareix en forma d'una columna vertical d'eines. No obstant això, no pot modificar la disposició de les eines per separat en el quadre d'eines. Per moure el quadre d'eines , arrossegueu-lo per la barra de títol .
Seleccioneu una eina del quadre d'eines per defecte amb un clic . El quadre d'eines també inclou diverses eines ocultes relacionades amb les visibles . Aquestes eines s'indiquen amb una fletxa situada a la dreta de la icona de l'eina . Per seleccionar una eina oculta , feu clic , manteniu premuda l'eina actual al quadre d'eines i després seleccioneu la que vulgueu .
El nom de l'eina i la seva drecera de teclat apareixen quan col · loca el punter sobre l'eina : a aquest text se li denomina informació sobre eines . Podeu desactivar la informació d'eines seleccionant Cap del menú Informació sobre eines en la secció General de quadre Preferències.
