Activitat final
Activitat
Activitat
iMac de 27 pulgades
- Care i5 de Intel de 4 nuclis a 3'2 GHz.
- Turbo Boost fins 3'6 GHz. 8GB de memoria.
- Disc dur de 1TB
- Processador gràfic GeForce GT.
- 755M de NVIDIA con 1GB de memoria.
- 755M de NVIDIA con 1GB de memoria.
Activitat 2 (Ports de connexió)
Port de só (auriculars) : Per escoltar música.
Port per a targetes SDXC : Targeta petita per emmagatzemar informació.
4 USB: Per intercambiar informació a través del PEN.
Thunderbold: Tipus de connector d'alta velocitat que fa ús de la tecnología òptica.
Gigabit Ethernet: Consegueix una capacitat de transmisió de 1 gigabit per segon, correspondents a uns 1000 megabits per segon de rendiment contra uns 100 de Fast Eternet.
A la següent imatge podem veure els ports:
Història de la informàtica
Test de Turing
Turing va dir que aquest test requereix que un ordinador sigui capaç de mantenir una "conversa" fent servir el teclat i la pantalla amb una persona sense que aquesta pugui distingir si està mantenint una conversa amb un ordinador o un altre ésser humà.
La preinformàtica
Fa mil·lennis l'instrument de calcul era l'abac.
En 1947, un comptable japonès amb un abac va enfrontar-se amb un soldat americà amb una calculadora de l'època, va guanyar l'abac.
L'abac
El 1622 va aparèixer la regla de càlcul que encara s'utilitzava en el segle XX.
La Pascalina
El 1642, Blaise Pascal, va crear la Pascalina que era mecànica i els resultats molt sovint eren erronis.
La Pascalina
El 1672-1673, la calculadora de Leibniz feia càlculs de les quatre operacions bàsiques i extreia l'arrel quadrada encara que no sempre de manera correcte.
Caladora de Leibniz
El 1862, Charles Xavier de Colmar, va treure l'aritmòmetre amb vocació de comercialització. Aquesta calculadora està perfeccionada i no feia errades.
Aritmòmetre de Colmar
El 1801, Joseph Harie Jacquard, propietari d'una filatura va fer dissenys en els seus talers mitjançant cartons perforats.
Aquest teler podia programar-se, el disseny va millorar, tenia entrada de dates i les targetes perforades es van utilitzar fins la dècada de 1970.
Targeta perforada
Primer computador modern
Charles Babbage, va construir una màquina diferencial per poder fer tots els càlculs i fòrmules del seu doctorat.
Aquesta maquina utilitzava les targetes perforades.
El cicle natural de computadores modernes era el següent:
Agusta Ada Bayron
Va ser la primera dona informàtica i programadora del món.
Va contribuir a la bona factura dels panells de Babbage i hi ha un llenguatge de programació que es diu Ada.
El 1890, Herman Hollerith, va desenvolupar un equip de base als cartons inventats per Jacquard.
-era un estadístic.
-per fer els cens de 1880 tardaven 7 anys.
-gràcies a ell es varen codificar les respostes de les preguntes del cens en targetes perforades (automatització).
-així els cens de 1890 va fer-se en 2 anys.
Va fundar una empresa : Tabulation Machine Company, que després va unir-se amb dues empreses i van formar: Computing Tabulation Recording Company (1911).
En 1924, després de la mort de Halleith, la CTRC va canviar de nom: IBM (International Business Machine).
La informàtica
La segona guerra mundial va proporcionar un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores.
Després de la segona guerra mundial per descriure el progrés tècnic dels ordinadors, els informàtics parlen de "generacions informàtiques".
En 1943, la IBM va construir el Marck I, totalment electromecànic de 17m de llarg, 2'5 d'alçada i 5t de pes.
El Mark I era utilitzat per a fins bèl·lics, el primer ordinador automàtic tenia 750.000m de cable i era una màquina molt lenta.
Mark I
L'exèrcit americà, va demanar una computadora per poder calcular la trajetoria dels míssils.
Echart, Mauchly, Atonasoff i Berry van treballar i van crear Eniac amb 18000 vàlvules de buit, 3m d'alts, 3m d'ample i 30m de llarg. No guardava les dates processades.
Eniac
John Neuman, va aconseguir el concepte d'emmagatzematge de programa (l'ordinador pot tornar sobre qualsevol instrucció i repetir-la als cops que vulgui).
Deien que el funcionament d'aquest, baixava la tensió elèctrica a Filadèlfia.
La primera generació d'ordinadors (1951-1959)
Ja es comercialitzaven i tenien vàlvules de buit que podien multiplicar 2 nombres de 10 dígits, 40 cops per segon.
Van desaparèixer els tambors magnètics que servien com un sistema d'a magatzematge secundari.
Tenien un disc dur en 1956 de 5MB, però les vàlvules es cremaven, els ordinadors eren més gran i cars, necessitaven a personal qualificat i totes les màquines treballaven encara amb les targetes perforades.
La segona generació d'ordinadors (1959-1963)
Un invent de 1948 va canviar la forma de fabricar els ordinadors, el transistor.
Eren petits, consumien menys energia i eren més fiables.
Gràcies als "llenguatges d'alt nivell", els ordinadors eren més fàcils de programar. Ja no calia programar per cada màquina en particular.
Els ordinadors podien comunicar-se entre ells per línies telefòniques.
La cinta magnètica sustiuia plenament al tambor magnètic com a magatzem secundaria, una sola cinta podia fer informació de 1.100 targetes entre altres coses.
L'ordinador es quedava parat molts cops perquè l'entrada i sortida de dades era molt lenta.
En 1964,ILLIAC IV va ser el primer superordinador de la història gràcies a Daniel Slotnick.
Primer superordinador
La tercera generació d'ordinadors (1963-1975)
En 1958, va canviar novament la forma de fabricar ordinadors: circuits integrats o semiconductors.
Els circuits integrats, incoporporaven molts transistors i circuits electrònics en un únic disc de silici o xip.
Era més ràpid, tenia més memòria i més fiabilitat. Eren més barats i petits.
El primer miniordinador va ser el PDP8. (PDP=processador de dades programades).
Primer miniordinador
En 1967, IBM va decidir obrir els "seus sistemes" de manera que l'usuari només hagués de comprar els convertidors de llenguatges que necessitessis.
Es va iniciar la indústria del software.
La quarta generació (1975-1990)
Un invent de principis de la dècada de 1970 va canviar novament la forma de fabricar ordinadors: el xip microprocessador.
Aquest xip tenia la unitat de control i la unitat aritmeticologica d'un ordinador.
Les tècniques de fabricació han permés fabricar-les a gran escala i aquests xips contenen cents milers o milions d'aquells antics transistors. Intel 4004, el primer xip.
Intel 4004
Les companyies no es van prendre seriosament aquestes novetats, deien que només eren una joguina.
Altais de 1975: Microordinador comercial.
A finals de la dècada de 1970, Kits de muntatge d'ordinador per aficionats i difícils de muntar.
Dos joves empresaris, Steve Jobs i Steve Wuzniak, somiaven en crear un ordinador domèstic.
En 1977 funden Apple computer.
Van aparèixer els llenguatges de molt alt nivell basat en la programació orientada a objectes.
Es van desenvolupar les primeres xarxes d'alta velocitat: xarxes LAN i xarxes WAN.
La cinquena generació (1990-avui?)
Els ordinadors cada vegada eren més petits, fiables, ràpids i econòmics amb gran versatilitat del software.
No cal saber informàtica per utilitzar un ordinador gràcies a GUI (Inteface gràfica d'usuari)
En 1981-1991, Apple i Microsoft no eren compatibles.
Ordinadors a l'actualitat
No hay comentarios:
Publicar un comentario