Tipus de proves segons la seva utilitat
Procés de control de la reproducció --> s'obtenen les anomenades proves,
tenen com a finalitat visualitzar el treball amb l'objectiu de detectar errors i procedir a la seva correcció abans de passar a la següent fase de producció.
Segons la seva utilitat són:
-Prova conceptual o visual
Utilitzada per mostrar els continguts i distribució dels elements de la pàgina. Normalment són usats dispositius econòmics per a la realització d'aquestes proves , que tenen un baix nivell de fidelitat en la representació.
-Prova tipogràfica
Utilitzada per a proporcionar al client una mostra de la tipografia i també de la posició dels elements gràfics de les pàgines . Possibilita la correcdón tipogràfica i ortogràfica. En alguns casos s'identifica amb l'anterior.
-Prova d'imposició
Mostra la disposició de les pàgines o elements en el plec. Útil per comprovar el
perfecte casat d'aquestes en ser plegada el full de paper .
-Prova de contingut de color
Ha de representar els desitjos del client pel que fa a les seves expectatives de color. la prova pot ser un treball previ imprès , amb característiques de color semblants .
-Prova de contracte
Deberla ser una simulació dels resultats de la impressió el més exacta possible .
Sol ser el nivell més alt de les proves de color i s'utilitza per tancar el tracte .
És la referència del producte a imprimir, de vegades amb una signatura sobre ella .
-Proves de color
Proves per excel·lència . De forma general , quan ens referim a una prova l'associem a la de color. La prova de color persegueix ser una mostra de com quedarà l'imprès final , justifica el treball del preimpresor davant el client i és la guia per a l'impressor en la realització de les còpies impreses .
En alguns casos és un element de discòrdia entre ells , pel fet que les condicions en què s'ha aconseguit no es repeteixen en el taller d'impressió de manera que el resultat imprès , generalment , s'allunya del obtingut en la prova .
-Prova de tiratge
Obtinguda en la pròpia màquina d'imprimir , abans d'iniciar el tiratge , amb la intenció
de prendre-la com a referència per a la resta del mateix . Es compara , per ajustar-la, amb la d'contracte .
Evolució dels sistemes d'obtenció de proves de color
De les primeres proves obtingudes en premses manuals offset fins a les actuals proves
digitals han variat les tecnologies utilitzades. El gran punt d'inflexió el marca l'aparició dels processos digitals i, conseqüentment , la pèrdua del fotolit com a element bàsic de reproducció. Hi ha un abans i un després relacionat amb les proves analògiques i digitals . En el quadre següent classifiquem els sistemes d'obtenció de proves segons la seva tecnologia.
Tipus de proves segons la tecnología utilitzada en la seva obtenció:
-Proves de premsa
Es realitzen a una prova de premsa d'impressió. Suposa un procés llarg que compren montatge, insolat i procesat de la planxa, preparació de la premsa, búsqueda del registre i impressió,
Aquestes proves són sense duda les que millor simulan la impressió final, degut a que s'utilitzen tintes reals i es poden obtenir sobre el suport en el qual es realitzarà la impressió. Alguns crlients solament acepten aquest tipus de prova.
-Proves químiques
L'aparició de les proves químiques (s'obtenen amb la utilització de productes químics) va ser una innovació respecte al sistema convencional de premsa. Eren molt més netes en el seu procés d'obtenció i la simplicitat de les operacions va suposar un estalvi considerable de temps; per aquest motiu, també se'ls va denominar proves ràpides. Els sistemes que van aparèixer al mercat van ser els d'emulsions fotopolímeras i els d'emulsions acolorides, aquest últim el més estès.
-Proves digitals
Les proves digitals són les que actualment major ús han degut al fet que , en generalitzar el flux de treball amb CtP , cada vegada és menor el nombre d'impresos que es realitzen a partir de fotolits . La prova digital hauria de realitzar amb l'arxiu final " ripejat ", que es farà servir per a l'obtenció de la planxa o la impressió , garantint els mateixos paràmetres d'imatge: resolució , lineatura , angulatura i tipus de punt .
-Proves "soft" o de pantalla
La utilització del monitor com a sistema de prova es va iniciar en els dos 70 . El principal
problema és que el monitor utilitza un espai de color RGB i la impressió es realitzarà en el
espai CMYK , per tant , hi haurà desaparició i desviació de tons . Perquè la utilització d'un monitor gràfic tingui validesa com a prova caldrà una pantalla de molt alta qualitat , calibrada i que produeixi m una conversió del color en previsió de les
desviacions que existiran en la impressió .
Fiabilitat de les proves de color
No pretenem qüestionar el valor de la prova / però sí analitzar breument quins factors influeixen en la diferenciació entre el resultat en la prova i en la impressió final :
-El suport
Generalment els suports utilitzats en la prova tenen una superfície i blancor totalment diferents a les del que s'utilitzarà en la impressió , el que motivarà efectes de visió del color diferenciats .
-Els pigments
Les característiques cromàtiques dels pigments CMYK utilitzats en les proves difereixen
els de les tintes d'impressió. Els primers tendeixen a ser més nets i saturats .
-Tintes especials
La utilització de tintes especials està limitada en la majoria de sistemes de proves .
En general, no és possible obtenir proves de treballs amb colors plans o preparats per a la impressió multicolor .
-Guany de punt
Encara que els sistemes de proves contemplen la possibilitat de simular el guany de punt , en la majoria dels casos no es coneixen prèviament
aquests valors , pel que al variar els percentatges de tinta impresa , inevitablement els tons es veuran afectats .
-Deformació del punt
En les proves , el punt de trama es reprodueix net , és a dir , sense trencament , ja que
passa del fotolit o de l'arxiu a la prova . En la impressió del punt es deforma , en primer
lloc en la forma impressora i posteriorment durant la impressió .
-Densitat de la impressió
El gruix de tinta , la seva intensitat o saturació afecten la densitat del color . En els sistemes de proves no poden incorporar aquestes variables .
-Seqüència d'impressió
El resultat d'una quadricromia varia segons l'ordre d'impressió dels colors .
El trapping d'impressió
L'acceptació de tinta sobre una altra prèviament impresa també afecta el color . En la prova no existeix ) aquests condicionants d'impressió humit sobre humit , ni el factor velocitat de contacte que suposa una diferenciació del arrencat i tinta dipositada . En resum , una prova ideal seria aquella
que ens oferís :
- Repetitibilitat de resultats .
- Suport i acabats idèntics al producte final .
- Còpia per dues cares .
- Mateix nombre de tintes que el producte final .
- Pigments iguals als d'impressió.
- Control de guany de punt real .
Coneguts alguns dels factors de diferenciació , podríem marcar un rànquing de fiabilitat de la prova segons la tecnologia utilitzada per obtenir- .
En aquesta classificació posaríem :
- En primer lloc a l'aconseguida en la pròpia màquina on es realitzarà la impressió , amb la mateixa planxa , tinta i paper a utilitzar .
- Seguida de les obtingudes amb sistemes analògics i digitals , sempre en funció de la precisió dels ajustos i possibilitats dels equips utilitzats .
- I finalment a les de pantalla , en què el calibratge del monitor on es visualitzi no està garantida .
Per evitar efectes de diferència cromàtica en la visió d'una prova , s'aconsella la utilització d'una cabina d'observació que compleixi amb les característiques dels estàndards de visualització , realitzada amb llum DSO en un entorn gris neutre . En aquest aspecte convé seguir les indicacions de la norma ISO 12646 , aplicable per a l'estandardització de proves a monitor , i de la norma ISO 12647 , aplicable per a l'estandardització de proves digitals impreses.
Impressores
• Impressora Làser :
Una impressora làser és un tipus d'impressora que permet imprimir text o gràfics , tant en negre com en color , amb gran qualitat .
El dispositiu d'impressió consta d'un tambor fotoconductor unit a un dipòsit de tòner i un feix làser que és modulat i projectat a través d'un disc especular cap al tambor fotoconductor .
El gir del disc provoca un escombrat del feix sobre la generatriu del tambor .
Les zones del tambor sobre les quals incideix el feix queden ionitzades i , quan aquestes zones (mitjançant el gir del tambor ) passen pel dipòsit del tòner atreuen la pols ionitzat d'aquest. Posteriorment el tambor entra en contacte amb el paper, impregnant de pols les zones corresponents . Per finalitzar es fixa la tinta al paper mitjançant una doble acció de pressió i calor .
Per a la impressió làser monocroma es fa ús d'un únic tòner .
Si la impressió és en color és necessari comptar amb quatre ( un per cada color base , CMYK ) .
Les impressores làser són molt eficients , permetent impressions d'alta qualitat a notables velocitats , mesures en termes de " pàgines per minut" ( ppm ) .1
• Impressora Injecció de tinta:
Les impressores d'injecció de tinta funcionen expulsant gotes de tinta de diferents mides sobre el paper . Són les impressores més populars avui en dia per al gran públic per la seva capacitat d'impressió de qualitat a baix cost .
La seva baixa velocitat d'impressió o l'alt cost del manteniment per desgast són factors poc importants , ja que el nombre de còpies realitzades en aquests entorns és baix . La seva resolució mitjana es troba en els 600 dpi .
La impressió d'injecció de tinta , com la impressió làser , és un mètode sense contacte del capçal amb el paper , que es va inventar molt abans de treure a la venda altres formes menys avançades , pel fet de falta d'investigació i experimentació .
La tinta és emesa per filtres que es troben en el capçal d'impressió.
El capçal d'impressió recorre la pàgina en franges horitzontals , usant un motor per moure lateralment , i un altre per passar el paper en passos verticals . Una franja de paper és impresa , llavors el paper es mou , a punt per a una nova franja . Per accelerar el procés , el cap impressora no imprimeix només una simple línia de píxels en cada passada , sinó també una línia vertical de píxels alhora. La tinta s'obté d'uns cartutxos reemplaçables .
• Impressora de Sublimació :
Una impressora de sublimació són un tipus d'impressores que utilitzen calor per transferir la tinta al mitjà a partir d'una cinta amb tinta dels 4 colors CMYK . Estan pensades per a aplicacions de color d'alta qualitat , com la fotografia professional , i són menys recomanables per a textos . Tot i haver començat en l'àmbit del revelat professional estan començant a dirigir models cap a l'àmbit domèstic . Procés d'impressió : Les impressores de sublimació de tinta utilitzen una cinta que conté els quatre colors CMYK repartits al llarg de la cinta per franges . S'imprimeixen els colors d'un en un a la zona desitjada mitjançant l'aplicació de calor .
El resultat d'una impressió per sublimació és d'una qualitat molt alta . AL'inconvenient generalitzat d'aquest tipus de dispositius és la lleugera pèrdua d'enfocament en el resultat final . També els models més bàsics tendeixen a pujar el contrast ia produir certs dominants freds .
• Anàlisi de pfds i comprovacions des del Acrobat
Revisió i exportació a PDF
La fase de exportació i revisió del document a imprimir és una de les més importants. En ella s'ha de tenir en compte totes les característiques vistes fins al moment. Per asegurar-se de que els arxius estàn ben preparats per la seva correcta impressií.
Es vital realitzar una bona exportació a PDF, ya que aquest arxiu real d'intercambi entre disenyadors i impremptes.
Preflight
Operació que consisteix en revistar tots els paràmetres que poden afectar a la correcta reproducción d'un fitxer digitl, comprobar que siguin correctes i corregir-los si no ho són. Aquests paràmetres poden revisar-se en forma manual o amb mètodes automatizats sonre fitxers natius o be sobre arxius PDF.
PDF/X
PDF (Portable Document Format) és un format de descripció de pàgina compacte, de tipus compots, multiplataforma que pot ser creat desde varies aplicacions. Te varis estàndars específics per distints usos.
Els documents PDF per a impressió es poden crear directament des de les aplicacions mediant els menús de "Exportació a PDF" en els que es poden manejar els paràmetres de la exportació.
PDF/X (ISO 15930)
És un subconjunt creat per el intercambi fiable de arxius de la indústria gràfica.
Les especificacions del PDF/X tenen caràcter restrivtiu (eliminen elements que resulten problemàtics per a imprimir) i caràcter aditiu (posen alguns requeriments necesaris per imprimir).
Accions:
Fonts--> comproba que no siguin corruptes i incrusta les fonts usades en el document.
Imatges--> Comproba que tots els vínculs estiguin disponibles i incrusta les imatges. Comprimeix la seva resolusió sin pèrdida de qualitat.
Descripció de pàgina: Elimina informació i inclueix informació del trimbox, cropbox...
Color--> Converteix tots els colors a CMYK, conserva les tintes planes o admiteix colors RGB o Lab en funció de la gestió del color que es vol fer.
Existeixen varies versions de PDF/X. Les més usades són les següents:
- PDF/X 1a (2003): admiteix colors en CMYK i tintes planes.
- PDF/X 3 (2003): Admiteix colors en CMYK, tintes planes, RGB, Lab, etc.
- PDF/X 4 (2008): Admiteix colors en CMYK, tintes planes, RGB, Lab, etc. Accepta transparències vives i capes.
PDF CERTIFICAT
Recullen un registre del procés de Preflight en el primer s'aplica un perfil de comprobació, es genera un uniforme d'evaluació amb el resultat de la primera revisió del PDF.
Des de Acrobat fem l'anàlisi del PDF
LA DENSITOMETRÍA
Quantitat de tinta que està dipositada en el paper.
• densitòmetres:
Un densitòmetre és un instrument format per una font de llum (que funciona per transmissió o per reflexió), un sensor i un indicador de densitat.
Si una mostra mesura per transmissió deixa passar tot el flux lluminós que rep, el factor de transmissió és 1 i la densitat òptica de transmissió és 0.
Si una mostra mesura per transmissió deixa passar només una quarta part del flux lluminós que rep, el factor de transmissió és 0,25 i la densitat òptica de transmissió és 0,602.
Si una mostra mesura per transmissió no deixa passar res del flux lluminós que li arriba, el factor de transmissió és 0 i el valor de la densitat òptica de transmissió és infinit.
El anàleg ocorre en el cas de la densitat per reflexió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario